David Glasgow Farragut (1801-1870) fou el primer almirall dels Estats Units. Participà en la guerra de secessió i prengué part en la conquesta de Nova Orleans. Considerat un gran heroi naval en aquell país. Fins i tot creà llegenda. I literatura, ja que és un dels personatges de la novel·la de Jules Verne (20.000 llegües de viatge submarí). Doncs segons un vell document sembla que el tal Farragut descendia de Sóller.
- De Sóller? N'estàs segur? O no era son pare de Ciutadella de Menorca?
- Efectivament. Son pare era menorquí però aquests Farragut procedien de Sineu, com en el seu dia va demostrar l'historiador J. Rotger.
- Caram... Sí que és sorprenent això.
- Dins la nostra història, ja ho saps, abunden les sorpreses...
- Això és per ésser el llombrígol del món.
- Simplement un dels llombrígols de la Mediterrània.
- Explica'm doncs aquesta cosa.
- Bé. El pare de Farragut era de Ciutadella, però els avantpassats de Sineu.
- I això de Sóller?
- Això és a causa de l'avantpassat de Sóller que anà a casar-se a Sineu.
- I s'hi va establir, és clar.
- Efectivament.
- I què diuen aquests papers que ho demostren?
- El document és clar i diu el següent: "A 29 de juliol de 1589 fou celebrat matrimoni entre Antoni Farragut, fadrí, fill d'Antoni de la villa de Sóller i Magdalena, donzella, filla de Nofre Monjo de la villa de Sineu..."
- Idò queda ben clar. El famós Farragut tenia un fil de sang sollerica.
- Així és.
- I per què dius Farragut i no Ferragut?
- Bé. Potser la cosa més curiosa és que en aquest document primer la grafia és Farragut i després Ferragut i quan arriba a l'Amèrica anglo-saxona, per problemes de dicció, es torna transformar en Farragut.
- Quines coses...
- El temps d'aquell primer Farragut solleric, mariner d'ofici, és a dir, Sóller en els segles XVI i XVII, no era Ferragut un llinatge gaire estès...
- I quins eren els llinatges més comuns?
- Agafant papers i cercant-hi taques i busques, et diré que molts d'aquells cognoms són ben vius encara, com per exemple Ballester, Arbona, Mayol, Sastre, Reynés, Albertí...
- Colom i Rullan.
- També Colom i Rullan.
- Del nom de pila David no hi ha gens de tradició. En tot cas el llinatge equivalent Daviu.
- Ah! Sí! Els Daviu... però no són cosa d'aquesta contrada.
- No. Així és...
- Quins noms de pila eren els més freqüents aquí i ens aquells dies?
- Bartomeu, en honor del patró de Sóller, tenia especial aplicació.
- I després?
- Després Pere, Joan, Antoni, Lluc, Francesc, Damià...
- Una de les nostres curiositats onomàstiques presents en els papers antics i de les que ja hem parlat en altres avinenteses és la referent a la feminització dels llinatges, com fan a Rússia i altres països...
- Per exemple?
- Quan a la muller de Pere Oliver li deien Catalina Olivera.
- Caram...
- I quan a la filla del pare Bisbal li deien Catalina Bisbala.
- Que hi sona d'estrany...
- I Joana Majola, filla d'Antoni Majol.
- I què més trobam en aquells anys?
- Trobam fins i tot noms que també són cognoms, com Bernat.
- Sembla que el nom Jeroni era també freqüent...
- Així és. El mateix que Damià, Agustí, Felip... i llinatges com Vicens, Escales, Cladera...
- I Barceló, Frau, Ginesta, Cifre, Borràs...
- I algun nom que ens pugui resultar curiós?
- Abeneta, de Benet... Francina, Mariana, Antonina, Bartomeva, Graciosa... En tens per triar.
- En resum, David Glasgow Farragut, la qual estàtua es troba en el capitoli de Washington, havent altres monuments a ell dedicats als Estats Units, era d'ascendència sollerica.
- Així és.
