Document literal és el que analitzam avui i que figura datat a Sóller el vint de novembre de 1879. Es tracta d'un contracte de préstec, un més dels que es feien en aquella època i que diu el següent: "A presencia mia y la del abajo inscrito, Lucía Coom, viuda de Guillermo Ferrà, manifiesta haber recibido del patrón José Vicens Puig la cantidad de noventa y cinco libras mallorquinas al interés del seis por ciento anual bajo la obligación de todos sus bienes presentes y futuros y de entregarlas a la voluntad dels citado Vicens y en caso de no verificarlo promete y se obliga a pagar todos los gastos que pudiera ocasionar y estando conformes ambos lo firmamos Miguel Coll y Benito Miró..."
- Un préstec.
- Que fou reintegrat el 18 de març de 1871.
- I què en treus de tot això?
- En primer lloc que la patrona Llucia va quedat vídua relativament jove i va haver de surar els seus fills fos com fos. Que va complir amb el seu deure de bona pagadora i que en aquell temps es comptaven els doblers en lliures.
- Ah! La lliura, la unitat monetària principal d'Egipte, Israel, Síria i altres estats. També d'Irlanda abans de la seva incorporació a l'euro. I no oblidem la lliura esterlina, unitat monetària principal de Gran Bretanya.
- Així és.
- I la lliura mallorquina.
- Bé. Hi havia a Mallorca monedes imaginàries com la lliura i el sou. Una lliura tenia vint sous i un sou equivalia a dotze diners. Els sous foren moneda real durant el regnat de Ferran VII. Altres monedes d'ús a la nostra illa foren la treseta i també el dobler, el diner, la malla i, finalment, la pesseta.
- Un bon embull de monedes.
- A les quals d'hi ajuntaren els duros i els cèntims de pesseta.
- I què més hi veus en aquest document?
- Una certa germanor de la nostra gent de la mar. La vídua d'un patró de nau havia de menester doblers amb urgència i un altre patró de nau acudia a fer el préstec amb interès ben moderat.
- Idò molt bé.
- També és interessant comprovar que el castellà estava dominant el llenguatge oficial en qualsevol àmbit, com per exemple aquest contracte privat. Però així eren les coses.
- I quin era el panorama d'aquell moment?
- Aquell any es celebraren eleccions a diputats a corts constituents i triomfaren a Mallorca els partits monàrquics democràtics, encara que el republicà, com comenta l'historiador Xamena, desenrotllàs una gran activitat. La nova constitució, més liberal que les anteriors, va esser promulgada a l'illa el mes de juny. En previsió d'alçaments contra el règim establert, es proporcionaren armes als partits republicà, progressista i de conciliació liberal. Tot plegat era la conseqüència de la Revolució de 1868, coneguda com la Gloriosa i que destronà la reina Isabel II. S'havia format a l'illa una junta provisional de govern que alguns dies després va ésser substituïda per una altra, elegida per sufragi universal.
- I hi va haver molt de trull aquells dies?
- I tant. Tant a Ciutat com als pobles més importants, entre d'ells, Sóller, hi hagués manifestacions i disturbis. Entre altres aldarulls, varen ésser cremats els papers i mobles de l'arxu d'Hisenda, de l'estanc de tabac, de la casa del batle de Palma, de les casetes dels consums... També fou esbucada al final del passeig del Born l'estàtua de la Reina.
- Caram...
- I aquell mateix any, el que comentam, i sempre seguint el que ens diu l'esmentat històric i amic, va ésser descoberta a Mallorca una conjuració carlina i foren empresonats els principals responsables.
- Idò diguès que passaven coses.
- I tant. Pocs mesos després la població patia la terribles "pesta groga" que s'endugué molta gent a la tomba.
- I mentrestant la gent segui amb la seva vida de sempre. Ja el 1860 hi havia a la contrada de Sóller, Fornalutx, Deià i Pollença 342 hectàrees de tarongerar, la qual extensió produia unes vuit tones i mitja de taronges, que en les seves quatre quintes parts eren exportades a França per naus i patrons locals com els que en aquest document figuren.
- Idò sí que en saps treure coses d'un trosset de paper antic.
- És clar. Ens hem de convèncer que tot el passat, sia el que sia, és respectable història.
- Si tu ho dius...
　
