Setmanari d'informació local - 138 anys

Papers antics

Aquesta setmana hem permetreu que una vegada més us parli de papers antics, és a dir, de documents que sense tenir un valor oficial fora de l'àmbit domèstic són tanmateix una petita part de la nostra història local. Papers, si voleu, curiosos, de gent, fa molt temps, desapareguda, però que en el seu dia formà part de la dinàmica d'un poble.

-I quins documents són aquests?

-Per exemple, el que du data de 4 de novembre de 1886, quan la patrona Llucia Colom i Canals, la meva besàvia, vídua de Guillem Ferrà i Morell, patró de llaüt viatger, dictava el seu testament al davant del que era aleshores el notari de Sóller, Francesc Ferrer. Entre les indicacions curioses que conté hi ha la de fer l'encàrrec als seus fills de que sien celebrades a la seva mort quaranta-vuit misses en sufragi de la seva ànima. Entre els testimonis que signaren el document hi havia noms com Pere Lluís Oliver i Jaume Joan Joy. Llinatges, com podeu veure, més o menys abundants a la nostra Vall.

-Curiós. Efectivament.

-Una altre document és una carta de negocis dirigida al meu avi, comerciant en taronges, primer a Sóller i després a Carcaixent. Li era precís disposar d'un bon magatzem on era seleccionada i posada dins caixes la fruita que era exportada a França. Allà l'esperaven molts comerços regentats per sollerics com era el cas de la botiga "Aux Jardins de Majorque" que tenia per propietari a Chalons-sur-Marne al senyor Jean Ripoll. El negoci que ocupava un local al 22, Rue Croix-des-Teinturiers, oferia "oranges, citrons, mandarines, marrons, conserves alimentaires, fruits secs, gros-deatil".

-Com tants d'altres comerciants nostres.

-Un altre document ens parla dels problemes econòmics del gremi, dels mals pagadors i entre altres coses llegim, aquell agost de 1923, que "la taronja, dia rere dia, es posa gruixuda i una gran collita ens espera, més abundant que en dos anys complets i el seu preu serà de sis reals en avall."

-Devia ser, doncs, un bon any.

-El comunicant, un tal Botilla, explica com viu un fill seu a França. "El meu fill Bernat, com ja li vaig dir, no ha vengut enguany i dies enrere ens va escriure i ens va fer tramesa d'un fotografia. Diu que té llogada una cambra per 300 francs per un any. Abans d'això tenia una habitació amb un amic i li feien pagar 75 francs cada mes..."

-Bé. Eren les dificultats d'allotjament dels joves que, com en aquest cas, arribaven a París per a cercar-se el futur.

-Un altre document datat a Sóller el 28 de febrer de 1863 mereix també una ullada perquè com quasi tots els papers antics ens fa veure detalls dels usos i costums d'un altra època. En concret, aquest manuscrit diu: "El abaix firmant pos per testimoni com ma mare Llucia Colom ha rebut de don Joan Deià prevere en nom de son nebot Damià Deyà, menor d'edat, seixanta-tres lliures, cinc sous, moneda mallorquina que li presta per un any contador des del dia d'avui, la qual partida promet tornar-li a les lliures voluntats, voluntat sens plet ni resistència alguna. I per que sia la veritat lo firm juntament amb don Antoni Ramis que també atestigua el prestamo en Sóller dia 28. Desembre de 1861."

-La primera cosa que ens crida l'atenció és que el document fos escrit originalment en català de Mallorca i dins un llenguatge molt correcte com podem comprovar, en una època que la gran majoria dels documents apareixen en castellà. No existia encara cap tipus de normalització i tanmateix observau quina redacció més acurada. Per a fer-nos una idea de com era el món en aquell temps, pensem que estam parlant de dates de quan en els Estats Units hi havia la guerra civil entre unionistes i confederats. I passaven en aquells dies, arreu del món, més coses curioses com l'expedició del general Prim a Mèxic, la fundació del famós Daily Telegrapf, Abraham Lincoln president dels Estats Units, els descobriment de les fonts dels Nil al sud del llac Victòria, etc. El document que comentam presenta una nota marginal de febrer de 1863 i un altre del mes d'abril de 1866, donant bon compte tots ell d'haver estat satisfet el deute, amb pagament de capital i interessos.

-Idò molt bé.

-Passem doncs a un altre document d'aquella mateixa època, es tracta d'un altre escrit de préstec datat el 26 d'agost de 1865. És curiós el segell en relleu que encapçala el document. Hi ha l'escut d'Espanya i un rètol que diu Isabel Segunda. El text explica que Llucia Colom ha rebut del senyo Antoni Marquès i Marquès la quantitat de dues-centes cinquanta lliures, moneda del país, signant com a testimoni un tal Guillem Rullan.

-I d'aquestes persones només resta un tros de paper?

-Així són les coses. La vida sempre és breu i els records febles. Els arxius, en el millor dels casos, perpetuen alguns detalls de la conducta humana. Però com diu la saviesa popular, ja no hi canten galls ni gallines. És el títol d'aquella antiga pel·lícula: Allò que el vent s'endugué.

-Sí. I els éssers humans segueixen fent-se sempre les mateixes preguntes.

-Així és. Eren vides de sollerics com les nostres, amb les il·lusions i angoixes de cada dia, els problemes de dur endavant una família i de sobreviure a les dissorts i les malalties.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal, fa mes de 13 anys
Miquel: Aquest Jean Ripoll de Chalons sur marne que esmentes al teu escrit era fornalutxenc. Se'l coneixia pel segon llinatge seu. Joan Bisbal, Havia nascut el 1890 de mare fadrina Antònia Bisbal, la qual es casà amb Miquel Ripoll de Can Puça ( branca fornalutxenca) qui donà el llinatge seu al nin.
La gent de Fornalutx amb raó o sense atribuia la paternitat biológica de la criatura al meu avi patern o sigui al pare de mon pare. Mu mare deia que això era mentida i s'enfa¡dava molt quan el tema surtia a rotlo. Deixem-ho anar. En pau reposin els morts. Que aquest Jean Ripoll sigui o no oncle meu ni m 'honra ni em deshonra. Les coses són aixi com són i no com sovint volem que siguin.
Joan Ripoll Bisbal emigrà jove a França per establir-se a Chalons. He sentit dir que tenia parella però no infants. La seva botiga la sucedi un homo de Santa Maria Nadal Batle, nebot d'altre Nadal Batle casat amb una fornalutxenca Maria Sastre Arbona germana del fuster Salvador Sastre Arbona.
Miquel Ripoll - el seu pare legal - també marxà a França. A Mallorca, a Fornalutx quedaren lla dona i l'infant. Retornà un any més tard, moment en que neixeria un segon nin que fou registrat com Bernat Ripoll Bisbal i conegut En Bernat Bisbal. Aquest darrer formaria part de la Gestora de l'Ajuntament de Fornalutx del Frente Popular
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente