Així vaig acabar el meu darrer article del 17 d'octubre: "En tornar us parlaré d'aquest nou moviment de capellans joves, que semblen intentar capgirar l'Esperit del Concili Vaticà II i tornar de bell nou al Vell Testament d'amenaces i cerimònies, amb menyspreu als camins de recerca continuada cap a la llum".

Te juro que res no sabia de l'entremaliat que ha mogut el teu escrit, model homilia, sobre el "Full diocesà dominical", protesta, retirat i malvist per capellans mallorquins. Sincerament et diré que, literalment, tal com ho dius, va contra la teologia i la Sagrada Escriptura que vaig estudiar al Seminari: "Déu ens feu home i dona", "Per això, l'home deixarà el seu pare i la seva mare i s'unirà tant a la dona que faran una sola carn" (Mateu, 19, 4-5). Trabucar la "Paraula de Déu", per dur l'aigua al seu molí, és greu. El món és gran, l'home té mil races, és una minoria que coneix l'Església. Els que no la coneixen no són fills de Déu, i van contra Ell, fent l'amor? Si som amics, t'ho he de dir i si la cridòria ha estat publicada als quatre vents, t'he de prevenir (tenc dret a dir una paraula havent tengut responsabilitats en la pastoral parroquial de Sóller) en públic. Potser pocs tendran coratge de fer-ho, però jo hipòcrita no t'ho vull ser.

Mira Jaume, Mallorca ha estat una de les diòcesis pioneres en seguir, amb bandera alçada, l'esperit del Concili Vaticà II. Tal gosadia ens ve de socarrel. No fan sant el Beat Ramon Llull perquè la seva mirada de savi científic, profund en la ciència i la seva recerca de Déu a través dels singles de l'Univers no són aptes per ser entesos pels administratius de la cúria vaticana que vigilen la propagació de la fe. Els Bisbes que jo he conegut en el seminari i assenyalaven les direccions dels nostres estudis, Miralles (mallorquí), Hervás, Enciso, Lara. Foren dels bisbes que prepararen l'enderrocament del mur entre el poble i l'Església.

Ara que el bisbe Teodor Úbeda, ja va ser el bisbe, pare, germà, amic. Jaume, saps que és tenir-lo 33 anys, obert, no a "pardalades", sinó a la nostra, a al teva, a la meva realitat! Aquesta manera de ser ha imprès un caràcter dins els clergues mallorquins. Tal vegada hi pot haver capellans de "missa" i olla. No sé com pensen aquests. Però els d'empenta, els qui estan costat dels qui pertanyen al grup de les "benaurances", aquests no combreguen amb les hòsties del grup francès "Una Voce". Tu, Jaume, saps que aquest grup és minoritari que clarament cerca l'ostentació i tornar a un passat, que enyora els "alls", que havia deixat a Egipte, un petit grup del poble de Déu, peregrí, junt amb en Misès, cap a la terra promesa. No vulguis caminar darrera un grup d'idees qüestionables, fores de terres nascudes a França, descendents del Bisbe, tret fora per retardat, racista i sectari, Lefebvre. Tu no te mereixes això, la teva bona voluntat, necessita un camí millor, pla no el tendràs mai, però sí, poder caminar amb els altres, discutit o no discutit, no apartat, com si fossis d'un altre món. No te creguis màrtir per una persecució, més aviat tu vas contra els altres i es defensen. Pensa-t'ho. Sóller és una ciutat noble que ha viscut una activitat parroquial de primera fila, exemplar a on ens hi trobàvem capellans de tota classe d'idees di estat; a les parròquies una bústia recollia tots els suggeriments i problemes dels feligresos que nosaltres contestàvem damunt el Sóller. Sóller és generosa, li agrada l'espectacle, el ball, al festa, no obstant això, no hi haurà ningú que li faci creure que "la mare de Déu nom Joana". Destria el gra de la palla d'una hora enfora i no juga "fora de camp".

No vaig contra tu, vaig a favor teu.Ets jove i la jornada és llarga. Seria una llàstima que t'enganyassin i encara ho seria més que te desenganyassis, de tot i de tothom. No facis un apartat apart del càrrec que el poble ens demana. El fanatisme mata el seny. Perdona la publicació, però el foc ha fet massa fum i ha arribat massa lluny.

Una abraçada, dispost a continuar la conversa sols. A Mallorca es diu: "aquest sap llatí". Val la pena prendre la vida seriosament rient. És el meu lema de tota la vida. Surt ja, de ser el centre de combat.