Tots els mitjans de comunicació ens parlen d'un desastre total del qual el poble en paga les conseqüències: el poble està que no pot més, els carrers del les grans ciutats amotinats amb rebel·lions més que destructives que deixen esmicolat tot quant troben el seu davant. Els diaris omplen les pàgines i els telenotícies els seus espais dient-nos els mal estar de la gent que menge el pa amb la suor del seu fronts.
La política, avui, sembla una nau desgavellada que tothom malmira amb ulls estorats i rebels. Els governants més se pareixen a patrons de llaüts pirates que naveguen en una mar esvalotada, sacsejada per onades de desprestigi, de desconfiança, d'indiferència social i de tèrbola manipulació ja econòmica, ja mediàtica que no als nostres representats que mirin pels nostres interessos.
Al poble li vessa tota la raó: els líders de tots els partits i dels que tenen les claus dels nostres calaixos, els governants de tota mida i de qualsevol ideologia han fet del seu redol, de la l'Autonomia del seu Govern i, fins i tot, de l'Estat mateix el botí de les seves victòries o fracassos i, més encara, s'han fet la mà dreta i allargada dels poderosos. Els "administradors" dels doblers que el poble ha suat les 24 hores del dia per poder arribar a final de mes i donar un plat de calet als seus fills petits ( i, en el nostre temps, casats i tot, perquè no basta "ni pa, ni pasta") se'ls han fet seus i se'ls reparteixen com la cosa més natural del món.
Resulta curiós: La Política, a poc a poc, s'ha anat convertint en un espai llunyà a la gent normal; el polítics abracen la gent el temps de les eleccions i besen el seus infants en els mítings perquè els votin. No sols ens tenen per beneits, potser ho siguem un poc.
Certament el terreny que envolta la política dins qualsevol partit del colors que sigui és pantanós i brut, és lloc de corrupció, i, moltes vegades, immoral. Mana, contràriament, tapant-nos la boca, subscrivint les nostres factures sense la nostra firma, ni consentiment, ignorant la nostra disposició i, encara més, la nostra intervenció. Aparten el poble amb l'excusa de que el tema és cosa d'especialistes, competència de professionals i que mai no pot ser de la vulgaritat del poble i de la ignorància de la majoria; de dones i homes que no van l'ombra d'un ca assegut.
Tan prompte el poble ha elegits els polítics governats, ha de posar el cul damunt la cadira, callar i obeir, que de no fer-ho - per petita que sigui la cosa- a pagar multes; que ells han de cobrar per una feina que han cercat voluntàriament i que no els deixa dormir. I si veiéssim el que cobren, ens pegaríem amb les mans el cap! Qualsevol que sigui l'argument que esposen els qui seuen a la taula presidencial sempre és el mateix: allunyà el poble de la veritat pura i neta, de les intencions interessades dels interessats, dels forats que s'obriran i de la manera com els taparan i dels acudits que es trauran del cap a fi de que el poble els pagui amb el cap baix.
Li miraran tots els racons de les butxaques i espolsades.
En el fons, de totes les reunions de Ministres, de totes les convocatòries del Parlament i juntes dels Ajuntaments, la finca feudal dels quals és el poble que d'ell en trauran tallada d'homenatge, de fidelitat i de paga completa i repetida en cada concepte i gra. Els pagarem per activa i per passiva, ja que les boques que hem d'alimentar preparen taula a ca nostra, a ciutat, a Madrid, a Brussel·les i a tots els seus parents i benefactors.
"POLYIS, polyeos" paraula grega que ha donat nom a la política. Significa poble. Si la política no retorna al poble el seu poder que li ha robat i la gent que elegim per representar-nos amb la idea de que ningú no ens robi, el poble no recobrarà els seus drets fonamentals com persones lliures, racionals, de seny. Roma va caure peça per peça, sols quedà d'ella la seva cultura i les seves lleis que encara perduren. La decadència de Roma ni brots verds ha tornat veure.
Acabades d'escriure aquestes darreres línies (12 del migdia del 20 d'octubre) el President, Zapatero anuncia la remodelació del seu Govern de Ministres. Creieu-me, dins mi pens: "Modelar la manera de governar, pot ser serà, més aprop - més lluny, un signe del seu temps. La truita, s'ha de capgirar, tampoc dubt, s'ha de canviar d'oli; d'oli de motor hem de passar a oli d'oliva dels nostres olivars.
