Sé prou que no és a mi que m'ha d'agradar la visita pastoral que el Papa feu a Espanya, és ell que la pensà, dirigí, detallà, i gràcies als seua mandats -cardenals, bisbes, delegats- aspergits per totes les Diòcesis espanyoles amb ordres severes de ser complides al peu de la lletra, supòs que li agradà a vessar.

Emperò sé, també, que Joseph Ratzinger (aquest és el nom que els seus pares li posaren quan va néixer i del qual se n'ha afluixat per posar-se'n un altre de papal, BENET XVI) quan era jove i anava a peu pels carrers del seu poble (Alemanya), acabat de sortir del seu seminari, amb la Teologia fresca, apresa de professors oberts als gemecs d'un poble oprimit per un dèspota, conegut per tot el món, encara ara, (Ratginger) net de vestidures vermelles, morades i "solideos" al cap, vestit amb sotana, botons i sabates negres, era l'amic i company de camí, costat per costat, de H. Küng, el gran teòleg, savi amb nota alta sobre la història, passada i present, de l'Església i que junts foren escollits per dirigir doctament, evangèlicament els Pares del Concili Vaticà II, si bé H. Küng, tan prompte conegué de prop la brutor de la majoria de cardenals i de la cúpula vaticana abandonà Roma i se secularitzà treballant, avui, i escrivint per atacar, fidelment, la política, el poder i la dictadura del Papa i del seu voltant; sé que Ratginger va ser uns dels pioners de idees més que avançades, entre els més progressistes i revolucionaris, demanant a la desesperada, al Papa Bo, Joan XXIII, que obris finestres per donar pas, a balquena, a l´aire pur i assolellat d'un sol a trenc d'alba, no gens corromput per tantes etapes, eclesials, arrossegades durant segles, marcades per Concilis convocats, organitzat, presidits i firmats (l'esperit del quals encara perdura en la nostra Església) per Emperadors, podrits per tota banda, com el de Nicea (325) per Constantí, el de Constantinopla (381) per Teodosi I I, i el de Calcedònia (451) per Marcià; sé, sobre tot, que el Papa actual, Benet XVI, essent capellà ras amb el cor net davant els que proclamen les Benaventurances digué i escrigué: "La consciència de cadascú està per damunt el Papa".

Ara bé, davant aquest acte de fe del qui ha arribat a ser Papa, amb la força del seu enginy, de la seva manya, del seu coneixement de secrets i escàndols de cardenals i bisbes amb la seva mà esquerra i dreta, jo dic amb la consciència tranquil·la i fidel que "no m'ha agradat gens com ha fet la seva visita pastoral el Papa a Espanya".

I vull dir-ho amb premisses inqüestionables, certes, provades i tan vertaderes que, fins i tot, me'n donin la raó els més radicals i reticents en una església que camina en cadira de rodes dins els pobles i que vola dins els poders polítics i de doblers, i entre sí em fan regals.

Plató, filosof grec, gran pensador, que domina tots els recursos del "Diàleg", amb total harmonia, afirmà: "Podem conèixer amb seguretat la veritat de les coses que cercam comparar, fent ressuscitat dins nosaltres la "rememoració" posant la cosa calcada devora la cosa verdadera i examinant la seva "igualtat" entre el vertader i l'imitat, o el que el representa.

En aquesta visita jo ressuscit dins mi el meu Bon Jesús de la meva infància, el que he servit i predicat, amb sinceritat i alegria, com a sacerdot i el pos devora el nostre Papa, Benet XVI, divinitzat, disfressat de mil maneres, vestit d'or, sedes, assegut i tancat dins el papa-mòvil, molt més esplendorós que Moisés, el cabdill del poble hebreu quan davallà del Mont Sinaí amb la Taules de la Llei que Déu en persona li donà. Jo compar Jesús i el Papa i cap semblança hi veig, tot el contrari, hi veig dissemblances i dis paritats, no sols amb el seu estil i manera de portar-se, amb la seva mirada tèrbola i desviada sinó també amb la seva paraula sempre intencionada, dirigida en defensa pròpia o en ganes d'obrir-se camins a favor seu. No m'agradà que, abans de tocar terra espanyola, ja ens tiràs pels morros que els anys 30 Espanya fos anti-clerical i violenta contra l' església. Ai! Jo que no comprenc la "Memòria històrica" quan remou rancors! M'afectà molt veure aquells col·lectius, fent-li befa i escarn, de prostitutes, homosexuals, lesbianes i... dient-li al Papa, "Nosaltres no t'esperam", si, tanmateix, no faràs altra cosa que tirar-nos pedrades dins el nostra redol amb la mania que tens del sexe. Ni una paraula amorosa, afable, el Papa digué als que no el volien ni veure. Davant aquesta escena jo pens què diferent del Bon Jesús que digué a la adúltera a punt de ser apedregada "Jo no te condemn (8- 10, Joan). L' innocent ( o anamartetos) te tiri la pedra primera, tu camina i des d'ara no t'equivoquis" (traducció directe del grec, Joan, 8, 11; amb detalls distints de la traducció oficial, que diu: "Qui estigui net de pecat tiri la primera pedra. Jo no te condemn..., aixeca't i no pequis més".

També me feu pensar veure aquell estol de monges amb un pedaç de fregar amb les mans i fer neta l'empastissada d'oli que el Papa havia fet damunt l'altar per consagrar-lo. Déu meu, vaig dir dins mi mateix: "La dona dins l'església a fer feina s'ha dit, presidir com ho fan els sacerdots de cap de les maneres, i, això, que en la primera Missa, damunt l'altar del Calvari, elles foren les concelebrants amb el sacrificat, Jesús, que no era sacerdot ni n'ordenà cap.

Una visita pastoral no es fa perquè el ulls i les mirades vagin entorn al pastor, més bé n'és perquè el pastor miri com estan les pastures de les ovelles; jo veia un poble en crisis i el pastor passejar-se entre el ramat amb grandesa i opulència, amb malbaratament de vanitats que per la majoria s'han vist amb crítica i vergonya i ulls de pena.

A mi personalment, com fill d'aquesta Església que estim, més m'hauria edificat veure un Papa, com Jesús que el creiem "Déu fet tot un home", i no un Papa fet Déu. I, la cosa que me faltava: la setmana passada usar el "condó-preservatiu" era pecat, avui, dilluns, ja no ho ha dit. És possible que el seu dit pugui ordenar el bé i el mal de la humanitat tan complexa, tan complicada, embrollada d'idees, de llocs que res no tenen a veure? De cultures tan diverses el Déu de les quals no és el mateix en totes? Amb aquest exemple pens més enllà del que dic. No és rar que tants teòlegs, tan seriosos i savis, li digin a ell, personalment i en llibres profunds: "El Papa no és Paraula de Déu". I un Papa, als seus 84 anys, s'ha de retirar, fer examen de la seva vida i no creure's el pern del món.