Per darrera vegada faré referència a l'article sobre "Els Àngels fornalutxencs".
El darrer tir, que en mala puntaria disparà i que me ferí contra la meva conducta, fou: "En els anys 60 hi va haver per tota Esoanya una mena de febre dels clergues joves per despatxar de les parròquies a les quals havien estat destinats, tots aquells objectes antics dels que podien treure quatre sous". "Perquè, si en alguna eren mestres els cleres eren en l'art de demanar". "Un poc de respecte, Mossens, un poc de respecte..., i més criteri cultural i mens "oremus". -"Si tu ho dius"
Mira per on? Contestaré sense tartamudejar, segur de que mai ningú em podrà dir "mentider". Son els fets que ministren els mestres, i jo vaig procurar ser un bon deixeble de mestres excel·lents.
En aquells dies vaig inventar-me una revista "El Raig" per poder comunicar-me directament de casa en casa amb el poble. Amb un aparell tubular( no me demanis el seu funcionament que no el record) jo mateix l'escrivia i a mà l'imprimia. Hi col·laboraren firmes de prestigi, pintors den firma cara, poetes de renom.
Com deman col.laboració al poble per escrit "La Parròquia no és una societat que viu del seu patrimoni; tampoc és un negoci que cobre amb més quantitat segons la solemnitat del seu ritu; la Parròquia s'ha de mantenir com ho fan les famílies. La Parròquia és canostra. 2, setembre 1968" Pregunt: quina família no hi ha que ven una joia mer una necessitat major? Nosaltres ho férem amb els àngels.
Us detall els comptes donats al poble: 1- picapedrer, Pere Bisbal: 55.009'00; 2- marbrista, Toni Guillem, 100.486'28; 3- materials, Per J. Busquest, 10.359'50; 4- transports, Toni Ginestra, 4.500'00; 5, transports d'enderrocs; 6, picar pedra, Josep Bernat, 7.747'20; 7, blanquejar l'església, Pere Sacares, 6.118'00;8, Casa Paco, Pollença, 53.062'00;9, impremta Marqués, -sense factura-, 2.288'70;10, Francesc Castanyer, electricista,51.972'00; 11, Toni Cladera, electricista, 2.065'00; 12, Pep Puig, ferrer, -sense factura-, 5.437'00; 13, Jaume Sastre, fuster, confessionaris, 8.300'00; 14, al mateix pel treball de la sagristia, 6350'00;15, Antoni Mayol, diversos treballs,671'00; 16, Radio Control, 4.835'00; 17, Pep Puig, canelobres, altar, de ferro, 500;18, A. Forteza, vidre vitrina tresor sacristia, 600'00; 19, Viuda "Verd, Sa Poble", cadires presidencial, altar, 4.000'00; 20, a distintes persones 295'00; 21, Toni Cladera, electricista, 9.000'00; TOTAL: 335.640'73 ptes. Donatius, en 6 voltes pel poble i en Caixes i Bans, 245.866'00. Deute pendent, que a poc a poc se pagà; 89.774'73 ptes. Firmat pel tresorer Antoni Albertí; al el Vist i Plau, Agustí Serra, Rector.
Sé que pecaré d'orgull, però me'n fot; el que no vull pecar és de modèstia ja que no la tenc. Per a mi la Parròquia no va ser una màquina de fer sous, doblers, negoci, ni fins i tot denant la voluntat: els babtismes no se pagaven, la Parròquia regalava una creueta d'or; en la Primera Comunió, obsequiava cada infant amb una Biblia, una petita creute de fuste, un pastís "el rollo" i l'estampa tradicional; en les bodes amb un petit detall de llista de noces; no hi havia fornalutxenc que moris que no tengues al seu costat la Parròquia a casa i al cementiri per enterrar-lo. De res del que vaig fer de Rector me'n repentesc, però, sí, em dóna tal tranquil·litat que fa que Fornalutx sigui la meva passió.
Encara diria més coses però...el silenci té un valor.
