Viure és sempre navegar a través de la mar gran. Morir és arribar a port per quedar-s'hi en un descans sempitern. Navegar mar enfora té el perill d'encallar, o perdre's, desenfocada la brúixola, no encertant on es troba el nord, on és el sud, cercant l'est, buscant l'oest; el sol que s'apaga, la lluna que s'amaga, les estrelles, tapades llurs cares, ambnegres vels amb ganes d'ésser encalçades.És per això que me fa pena l'arriscada aventura de tants que capegen les ones enfurismades des de que neixen fins que moren. I perderen la seva infància, i malmanaren la seva joventut i, al tenir els quaranta anys, la fan perdre a altres més joves, entre el rocam, dins encletxes. Quina pena haver d'engatar-se o drogar-se per poder viure contents i no adonar-se del moviment constant i distint de les ones. Les seves naus desfetes destorben els navilis dels altres que fan la travessa, mirant, minut per minut, l'estat exacte de com es troba la mar.

Pobra embarcació humana de vaixells derrotats, desmuntats, per haver estat guiats per patrons, amb mal pel cap i no de crosteres, que s'han aprofitat de les tempestes per fer-se rics a costa dels pobres mariners. Recordau la pel·lícula "Titànic", quan els patrons del qual posaren música i divertiments per distraure als futurs nàufragues.

La sort més gran que podem tenir en la vida és tenir al nostre costat un bon patró que observi la nostre brúixola i ens la controli i ens faci savis de quantes direccions bones i dolentes té amades el mar. Quines mans més beneïdes són les que ens arranquen de la força de les ones quan ens xuclen per engolir-nos,i arrossegar-nos fins a les roques desfets i mossegats per mil boques. És possible que la mar essent tan bella, sigui capç de matar. I la vida, encara més bella, què?

Adéu 2010; benvingut 2011.

Fi d'un any, principi d'un altre.

Temps oportú per contemplar la roda del dotze mesos vinents, per estudiar com esquivar les males ones, per endevinar a on es troben els pirates que sols te cerquen per robar-te les gotes de la suor del teu front; tamps per apropar-te més als bons amics, i fer-te'n de nous.

Temps bo per estudiar els perills del mar que fa forat i tapa, massa aigua per tanta fragilitat humana.

Temps per tancar els ulls i posar-te les mans al cap i complaure's, dins la imaginació, en les meravelles que has deixat de veure al fons de la mar, peixos de tots els colors, de grans que es mengen els petit, pigallides dins copinyes, cucs dins corns i cargols dins cargoles...; temps per contar-te històries marineres que mai no s'han dites i guerres púniques entre conqueredors que mai no seran contades.

Deixem dins la memòria un any amb penes i glòries, per començar-ne un altre, amb el desig de fruir més glòries que no pas penes, esperant que els mags ens portin els regals, necessaris, en el moment exacte, per superar les penes.

Deixau-m'ho dir, ja que n'estic orgullós. Enguany, per a Nadal m'han fet un regal inesperat que m'ha omplert d'una joia eufòrica, que duia la marca d'un temps llunyà, que recordaré sempre amb alegria i joventut. En la dècada dels 80 vaig ser professor sis anys de l´Institut Públic "Costa i Llobera" de les Avingudes, General Riera, de Palma. En Guillem Beltran, llavors Cap d´estudis me demanà compondre en vers un himne pels alumnes. I clar que ho vaig fer. Ara bé, dos dies abans de Nadal, en Guillem -avui el seu Director-, me telefona per dir-me que vol venir a veure'm per fer-me un regal. I, quin fou el regal? Un disc, gravat el meu himne, al Col·legi "Costa i Llobera" orquestrat per la Banda Municipal de Palma (A F M, Solt) en veus per Joana, Monserrat, Antoni i Llorens, amb música d'Andreu Benàssar Bonet i lletra per Agustí Serra Soler (segons diu la portada del disc). La meva sorpresa encara em perdura i,tant, que m'ha inspirat l'article que acab d'escriure-us per felicitar-vos. Creient-me que hi escau, lleigiu-la:

T'hem donat la fe primera,

tu ens gobeges amb esment.

Col·legi "Costa i Llobera"

junts cantem amb cor valent.

Fills d'una raça detrurera i forta,

no renegueu de vostra sang,

sigueu qui sou, uniu el seny amb l'ímpetu,

amunt, REMAU, amb un lluitar constant.

Tal vos sonriuin els ideals, o joves!

Ja que els forts neixen dels forts;

no atieu rancors, no encengueu més odis,

amau la pau. O Vida! O noble sort!

Contra vent no va L'AROMA DE LES ONES,

sí, el perfum de la virtut.

no és felicitat pau sense victòria,

llibertat no hi ha enfora de la llum.

Si negres núvols tapen les estrelles

que guien vostre navegar,

torxes enceses siguin vostres vides,

més dèbils que elles també ho són els fars.

Molts d'anys!