Company Miquel,

T'ho deman per favor: vulgues que ens tractem amb el cor a la boca, sense por d'enfrontar els nostres punts de vista, i et preg que rebis el meu aclariment, a les teves advertències entorn als "Àngels fornalutxencs", escrites en els "Col·loquis del dissabte" del dia 11 de desembre, com la conversa, la que desitj tenir, els dos asseguts, intercanviant-nos perspectives sobre aquesta anada i vinguda d'aquests àngels, que tenen despistat tot el poble, i a mi el primer.

Perdona'm algun encís en la meva replicació; pot parèixer una ironia a les teves citacions, proves evidents d'una irresponsabilitat en la venta de dues peces d'art, joies dels nostres avantpassats; la meva intenció és posar un poc de sal i sucre a l'escainedissa dissemblant, freda i, de vegades (t'ho asseguro), despectiva de fornalutxencs davant dos àngels desconeguts, no estimats, discutits. La seva arribada no ha enfervorit el poble, fins i tot, hi ha gent que troba que el lloc a on els han posat no és el seu.

Miquel, l'admiració que te tenc, la teva paraula sàvia, pertinent, ajustada i, sempre, plena d'afecte cap a Sóller i Fornalutx m'obliga a donar-te respostes a les teves preguntes, explicacions als teus dubtes, atenció i descans al teu dol pel menyspreu que s'ha tingut "a les almoines dels nostres resavis i resavis dels resavis que feien a l'església, amb gran sacrifici, de vegades, de la pròpia fam".

T'ho precisaré amb punts i amb bones, amb fets i susdits, amb noms, llinatges i sobrenoms, i, segons els meus arxius relatius a la reforma que vaig fer a la parròquia, les quantitats exactes de factures i donatius rebuts. Més encara, predisposat a ser interrogat per quisvulla i quan vulla.

La teva raó te vessa pels quatre costats, i jo comparteixo de cap a peus els teus arguments, tant és així que vull donar cara front al poble de Fornalutx, al Bisbat de Mallorca, a aquells que estimen el patrimoni cultural i artístic de ca nostra i que mai no consentiran que un joiell, heretat dels nostres padrins, sigui venut per un plat de llenties.

Jo som aquell que vaig vendre dos àngels, l'any 1968 per 800 ptes. essent Rector de la parròquia de Fornalutx; ara bé, sóc conscient del ressò que pot tenir tot quant vaig dir-te. Els medis de comunicació han enlairat molt alt la malèfica venta firmada amb el meu nom. No obstant el sobrepès de tal ressonància, no em permet ser traïdor a la meva consciència; i, per afegitó, vull ser reflexiu en tot quant t'explicaré, satisfet d'escriure't a tu, Miquel, per moltes raons, però la primera, en aquests moments, com historiador seriós que ets, capaç d'aclarir la veritat d'aquesta volada (verdadera o falsa) d'uns àngels que han omplert de misteri, amb el seu retorn, els comentaris dels qui haurien de pegar bots per haver-los recuperats, sense pagar-ne un cèntim.

Anem al gra del tema i a les causes de tantes interrogacions; a dos dies d'haver estat plantats un a cada costat de l'altar major, vaig assistir a un funeral. Els àngels, doncs, presideixen les cerimònies, la grandària i l'alçada dels quals sobrepassa la creu central, com dos vigilants que diuen als assistents: "Aquí som".

Jo, assegut al darrer banc, en veure'ls, me dic dins mi mateix: "Ai,Déu meu! Àngels meus jo no vos conec. Que grans heu tornat, estau fets uns homes de respecte i que, de, mudats anau. Jo, fills meus, o he perdut el cap i la memòria, o vosaltres no sou els qui vaig trobar dins un merder de fustes, de terra, sense fesomia angèlica. Si fos de mi, manaria fer-vos la prova del ADN".

Miquel, tu creus que aquests àngels podien estar tirats, de forma tan anti-seràfica, entre rebles i pots preparats per pegar-los foc?

Tu creus que jo podia vendre'ls sense que el poble no s'alcés al devallar-los per dur-los-s'en, estant el Bar Deportivo i del "Centro" ple d'homes? Perquè llevàrem la trona hi va haver veus de protesta, fet del qual vaig haver de donar explicacions.

Tu veus possible que no sols volgués, sinó, també, aconsellàs vendre'ls la comissió d'obres composta per l'amo en Toni Albertí, el pare d'en Joan, el Batle actual; l'amo en Jaume, el fuster, pare d'en Salvador, regidor; l'amo en Joan de Bella-vista; l'amo en Jaume Reinés, pare d'en Bartomeu; l'amo en Pere Bisbal, el picapedrer de la reforma; l'amo en Joan Puig, pare de na Catalina, esposa d'en Cinto Sabater i d'en Pep, ferrer; en Biel, bunyolí; i, com testimoni que encara està entre nosaltres, en Jordi Arbona, l'ex Batle? Amb el seu permís dic que ell fou dels que provaren vendre'ls i que tampoc els reconeix, ni recorda. Me demanà que ho publicàs, cosa, per ell, justa i necessària, "Aquest embull s'ha d'aclarir", són paraules seves.

Durant aquesta temporada el P. Josep Nicolau, M.S.S.C.C., sovint pujava a Fornalutx escrivint dins l'arxiu, furgant les seves entranyes, la historia de la parròquia. La seva inquietud el forçava a anar de la Biblioteca de Palma als arxius diocesans i de la Real, trobant-hi novetats: un dia, de tant content, me telefonà. Mai no es preocupà dels àngels. Dins la història de la parròquia ni els menciona; d'àngels no en parla dins tant de detalls, en tants de racons que assenyala. No és estrany tenir un tresor amagat durant segles? La confraria de la Nativitat de Nostra Senyora data de 1483.

Quan el matrimoni català, en viatge de noces, amic de casa Paco de Pollença, l'empresa restauradora del nostre retaule (que després de 46 anys es troba bell i intacte) igual que la façana de l'orgue daurada, me demanà per comprar els àngels trobats vaig contestar dient-los que necessitava permís del bisbat. D. Guillem Fiol, Vicari General, i D. Guillem Payeras, Director Espiritual de Seminari (aquest havia vist els àngels a Fornalutx) m'enviaren els arquitectes Alomar i Ferragut, acompanyats del P. Roig S.J. que havien de revisar la reforma i, perquè, al mateix temps, vegin els àngels, ja que formaven la comissió d'art diocesà. Present hi havia l'arquitecte D. Juan de Aguilar, dissenyador i director directe de tota la restauració. Tots me donaren el "vist i plau" en plena confiança.

Mai no podia imaginar-me que tal fet me donàs per escriure tant, ni per aquells àngels gastàs tanta saliva.

No me crec ser el que dic la veritat; sols vull dir la veritat d'allò que record d'aquella vivència amb ganes de saber la veritat d'una història que no veig clara.

Per l'admiració que te tenc, tenc moltes més coses que crec importen als teus interrogants. Continuaré.

Més amics que mai, una abraçada, Miquel. Fins prest.