Amic Miquel,

T'ho promet, mil vegades he estat temptat de donar per acabada l'especulació sobre la "cara alegre" dels àngels fornalutxencs, ja que, de part meva, trob que són més que abastament les raons que te doní el 24 del desembre passat en el meu racó "Si pens és perquè visc", per fer-te veure la profunditat dels meus dubtes sobre la vertadera identitat dels àngels, sospitant que no són el mateixos que jo vaig vendre i que "un bon ciutadà, (que no comprenc per què ha d'amagar el seu nom, essent un regal fet a Fornalutx), pagant de la seva butxaca l'error que (jo) vaig cometre, demostrant la mala formació sobre l'art que me donà el Seminari" (en paraules teves) Conciliar de San Pere de Mallorca, conegut per tots els Seminaris d'Espanya pels seu gran prestigi i, a la Universitat Pontifícia de Roma de manera molt notòria. Malgrat aquesta manca de docència, en cara alta dic que els 14 anys d'escola que en ell vaig rebre són per a mi el millor regal de la meva vida, Som el que som perquè el Seminari feu en mi uns fonaments, que per carregats de pes feixuc que estiguin, no s'enfonsen.

Això no obstant, la paraula que te vaig donar, en ganes de desfer-te tots els teus interrogants i blufs falsos que en el teu article descrius com realitat indiscutibles, afegint-hi les moltes congratulacions que he rebudes de sollerics i fornalutxenc (més dels que te creus) i, fins i tot en més força, l'eco que m'ha arribat a les orelles sobre la conversa central en el sopar de la "Nit Bona" de quatre taulades dins el nostre redol comentant els benaurats àngels, fan que superi els escrúpols que tenc d'allargar la qüestió i te detalli retrets de fets que mai ni per vergonya, ni per malícia ho hauria

recordat.

No pretenc dir la veritat. Sou vosaltres els historiadors que haveu de buscar-la. Jo, sols, som el testimoni agent i pacient d'aquesta mala i qüestionada venta, que no m'ha ferit, però, sí, m'obliga a dir el que l'història no sap. Aquest configurat va tenir lloc fa 43 anys, en un temps definit, a través d'unes circumstàncies a Fornalutx, en una unitat de poble tal que parròquia i poble era la mateixa cosa; Ajuntament, Comunitat de monges, poble, escola pública, caminava cap a un mateix lloc i amb orgull de poble férem, tots a la una, aplanant la muntanya, el camp esportiu "Sa Rul·lana" i tantes coses que no dic, que en aquest temps Fornalutx va actuar. Així de clar, Miquel... Fornalutx està a dues passes i, si vas de casa en casa, t'ho diran.

Avancem una mica més.

Me dius: "quines reformes en profunditat pogueren fer amb 800 pessetes?" "El preu actual dels àngels és de 24.000 euros" (en pessetes 4 milions)

T'ho diré i bé que t'ho diré: Reformàrem el retaule de l'altar major, podrides totes les seves peces, buides les columnes, com canyes, pels corcs . Escampat tot, per tot el presbiteri perquè el poble ves amb els seus propis ulls i se'n alegràs de la bona obra que fèiem; dauràrem amb or de diferents quirats per accentuar l'atura de les tres parts del retaule. La façana de l'orgue, en estat primitiu, la xapàrem de l'or dels quirats millors dins l'estil del retaule. El refinàrem tub per tub, en férem de nous i afegírem nous registres canviant la manxa a mà, per l'elèctrica. L'orgue quedà digne de donar concert pels més refinats auditors en mans dels millors organistes; La mesa altar és la mateixa actualment, estant aferrada al retaule, haguérem de posar-la al mig del presbiteri; la gran obra de la reforma fou l'ampliació del presbiteri més enllà del portal de la sagristia, inclòs l'escaló de la capella del baptismal, transfigurada tota, centrat en la pila de baptisme i com pissarra blanca sols escrita en lletres de ferro fetes per en en Pep Puig, el ferrer "Tu est el meu fill l'estimat", el que és tot veí. Les peces del presbiteri són roques de marbre, allisades, polides, i ja acantonades des de la fàbrica per marbrista, Antoni Guillem. Fou una festa de poble pujar-les per l'escalinata de l'església, damunt bigues de fusta amb cordes gruixudes. El presbiteri té nivells diferents i, tapada per una barana, amb escala per pujar al sagrari. La sagristia amb portals nous i trespol renovat ja que s'enfonsava de tal manera que una de les tombes passà per ull i els escolanets pogueren veure i jugar amb un capellà enterrat feia segles.

La xarxa elèctrica amb llums indirectes per tota l'església i focus a llocs concrets es va fer, amb mà mestre, per Francesc Castanyer i Antoni Cladera. Ràdio Control escampà alta veus de part a part de l'església fins i tot en el campanar. I, què em direu del campanar que era un perill gros: els escalons que no faltaven, que eren mols, passaven per ull.

La capella penitencial, tot un símbol, ja que hi vaig confessar moltes poques vegades, la va fer l'amo en Jaume Sastre, gran col·laborador, sempre el meu costat , el fuster. No pensis, Miquel, que vaig multiplicar les 800 pessetes, com el Bon Jesús multiplicà els pans i els peixos. Les 800 pessetes s'uniren a altres cent, de la qual suma, també te donaré conte.

Quin temps més meravellós aquest per Fornalutx i que mal parat queda amb la història dels dos àngels. Vull pregonar-lo per bona memòria del poble, però encara més com una lliçó als historiadors. No us conformeu pensant que és veritat allò que primer us arriba, investigau, feis-vos-hi presents personalment, si podeu. Tots els fets estan compostos per un passat i un present que alliçona un futur a través d'un examen amb seny, dins un moment determinat. Sempre esperant una conversa amb tu, prometent-te acabar amb un altre article per confirmar-te que res no vaig fer per un sou. Una abraçada.