Sí, a dues passes tenim el privilegi de poder elegir democràticament el qui volem que regeixi, cada u en el seu, el nostre batlle.
Davant la mala fama de lladres, de corromputs, de pesseters, de ganduls, de colles -com infants- que se barallen a la taula per tenir la tallada més grossa que tenen, avui, els polítics venguin del partit que venguin; davant tants i tans d'escàndols de personatges de govern -dins ca nostra i més enllà del bassiot- citats a declarar, asseguts al banquet de la justícia, acusats de posar mà dins la caixa dels caudals del poble per fotre'ns de tan mala manera, que ens han fet caure dins una crisi que ningú no sap quan en sortirem; crec que és bo mostrar al poble, i, des de el punt que a mi me toca de prop, a Fornalutx i a Sóller, el contrast entre el qui és un mal batlle i un batlle decent, un consistori digne i un consistori destructor i curt de gambals. És una pena que els polítics bona gent i de cap clar paguin la deshonra dels que s'haurien de retirà, ja.
Segons el Diccionari: el batlle n'és l'administrador o la representació dels interessos del poble, i el que està al servei del poble. Essent així, jo pens:
Ser batlle no és una professió a on un s'hi presenta per guanyar-se la vida i més bona jubilació, treu-n'hi tot el suc que pugui, jugant amb el poble fent-li manyegaries que d'una hora enfora es veuen falses. Cercar medalles i llocs pagats per afegitó no pertany a un bon batlle. Tot aquell o aquella qui s'hi presenta ha de sentir l'afany d'avantatjar-se als demés veïns, cal que en gran esforç treballi per no passar per amunt i per avall per fer creure que mai no està aturat i que se rebenta de feina, quan tot se queda en paraules vanes.
Me pareix millor el batlle que recerca el poble per trobar-hi les seves manques amb enginy, que a tota hora recerca com fer anar el poble avant EN CULTURA per a totes les edats, en BENESTAR dins tots els ordres; que les famílies en tots els sentits es trobin emparades. Actualment ens han fet la idea de que és un bon batlle el que remou doblers a rompre i l'Ajuntament fa renou de bitllets grossos. Seure a la cadira de batlle no ha de consistir en presidir bregues, insults i retrets acèrrims, sols posant, un per un, totes les seves raons, per sortir-ne victoriós a favor seu. Hom, sigui qui sigui, ha de menester consell; que bo és un consistori en totes les ideologies unides totes i exposades com amics d'una mateixa empresa, expressant-hi frisosament a favor total i únic del poble, sense cap egoisme des de cap part. Quan jo vaig arribar a Fornalutx l'any 66 així era. El batlle era l'assenyalat pel poble i no per uns partits foresters que res no tenen a veure amb nosaltres. Ara som mandats per uns que no ens coneixen i que sols van a que perduri el seu govern.
És cosa gloriosa presentar-se per servir al poble. Cosa repugnant és presentar-se a batlle perquè el poble el servesqui i del en tregui profit.
Ja sé, i prou que ho sé, que regularment és molt diversa la conducta i la paraula dels qui demanen al poble les concedesqui els càrrecs del seu govern: tots ens prometen la Seu plena d'ous. La seva paraula i la seva conducta és molt diversa a la manera de comportar-se, després, quan ja governen. De bon principi es demostren servicials, suplicants, educats, moderats, generosos; però , ja al poder, quan es senten segurs, amb la vara dins les mans, se fan amics de la gent poderosa i rica, d'aquells que s'acosten als governats per governar-los i governar amb ells; es tornen grassos d'orgull -mirant els altres per damunt les espatlles-, malfeiners, buscant sempre la soca dels arbres que més ombre li fan a ell, mentiders, falsos. Viuen del cas postís que la gent li fa, per educació
Els nous batlles han de saber que val més la totalitat del poble que els embolics i mans lleugeres sense consciència que obren des de les altures, embulls que, pres a tard, cauen dins les xarxes de la justícia, i quan, no, el remordiment per vida de no haver obrat bé. Major esment s'ha de posar en la responsabilitat que el poble li ha confiat, que no en sol·licitar feines que sols són boira que tapen intencions perverses o personals. Encara que jo desconeixo la feixuguesa de les dignitats de les tasques dels nostres polítics governats, ja, donada la meva edat, tenc amics molts bons i de molt aprop, que, avui, estan ferits i traïts per companys que en altre temps s'abraçaven, cara al públic, per cridar seguidors i ser més amos de més gent. Quasi tots acaben engrunats per la maquinària d'una política corrupta i corruptora.
Difícil cosa és demanar moderació i entrega a aquells que s'han presentat amb ambició d'obtenir una bona vida. Presentar-se per servir el poble com a batlle, en el nostre temps, és un heroisme. Després que les riqueses són la única cosa que ens dóna honor, seguida d'amics de tota classe , i que l'autoritat i el govern s'ha merescut el desprestigi d'un poble que blasfema en contra i la pobresa és tinguda per afront i la innocència per ignorància ens ha arribat el luxe, l'avarícia, l'orgull i l'enveja; la joventut, que més renou fa i més lluu dins la nostra societat està podrida, ja que la joventut sana se veu impotent i aparcada. Confonem el poder i l' honestedat amb endreços antiquats i de temps sense llibertat. Vivim un temps com si fos un exercici del poder atropellar els dèbils, fer injustícies i obrir camins als rics perquè es facin més rics.
Els nostres padrins, amb batlles sortits del poble, independents, no nascuts i manats per partits polítics, que res no tenen a veure amb nosaltres, sense cor, ni ànima, aplanaren muntanyes i terraplanaren mars; les seves riqueses serviren per millorar les nostres cases, el nostre poble, els nostres camps. També hi havia gent de males arts, però no dominaven la situació.
Fornalutx i Sóller eren els dos pobles senyorials de Mallorca. Essent pobler de bona raça i de sang pura, me sent vostre, ja que he madurat dins la nostra Vall. Per això m'atrevesc a dir als nous batlles. "En vostres mans tendreu gent amb civilització mereixedora de ser atesa amb dignitat, territori abastament per engrandir la nostra hisenda, personalitat que en cultura sobrepassa per ensenyar-la a altres".
Pens, perquè ho he viscut i ho visc, que bon batlle serà aquell que en acabar la seva legislatura, retronin -encara- les conseqüències del seu bon quefer, que surti en les mans buides dels guanys i propines que n'ha tret del poble, tota vegada que no és el poble que ha d'enriquir el batlle, és el batlle que ha de fer ric el poble.
"Predicar amb l'exemple", diuen a Mallorca. Amb molta d'honra predic aquestes lliçons, ja que, des d'un altre angle, a Fornalutx, he practicat eix servici. Testimonis directes són els quatre batlles darrers, i més, directament, l'actual; a més, per mi són testimonis sagrats - des del cel- els dos pares del dos darrers batles. Hi ha impactes en la vida que no sols no s'obliden sinó que es renoven cada dia.
"Quod scripsi, ex corde scripsi
