Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Lliçons d'humilitat i primavera revolucionada

Disset mil vols anul·lats debut a les cendres que ha llançat el volcà Islandès Eyjafjalla.

Tal volta la natura té els seus sistemes per fer una certa neteja. Hom es demana, quantes tones de CO2 s'hauran estalviat d'enviar a l'atmosfera, amb aquesta aturada obligatòria que ha provocat aquest volcà?

O sigui, que la natura té prou força per paralitzar la circulació aèria en una gran part del món.

Ara han aparegut els experts i estan debanant la troca sobre el cas. Sembla que existeix un eruocontrol i també un Comitè assessor en cendres volcàniques que pel que he anat sentint, com funciona a través d'unes prediccions i valoracions a través d'uns programes informàtics , a llocs on les companyies podien volar, experimentaven, sense perill, l'esmentat comitè, assegurava que existien.

Hom es demana, on és el gran poder que tenim els éssers humans, si una simple erupció volcànica és capaç d'aturar-ho tot i a més provocar pèrdues milionàries, no tan sols a les companyies aèries, sinó a totes les empreses que els empren per traslladar els seus productes. No tan sols ha aturat vacances, treballs, reunions sinó que fins i tot ha afectat als grans polítics, com és el cas de Merkel que va haver de fer un "via crucis" per arribar, i va arribar tard al funeral del polític polonès mort en l'accident d'avió. Que per cert resulta que segons quines persones un cop mortes recuperen una aurèola de bons al·lots, quan aquest polític era més que prou criticat pels periodistes i no tenia un suport massa gran de la ciutadania. Hom al·lucina, quan va veure les coles que es formaren per acomiadar-lo a la capella ardent. No en diré més.

Bé continuant amb el volcà, també aturà a la monarquia espanyola, que havia de volar cap a Dinamarca per a celebrar l'aniversari del rei d'aquell país.

Quan assegurava, en un altre article que tenim una primavera prou moguda, sembla que no m'equivocava.

Els aeroports tancats, coles de persones esperant poder anar cap a casa seva, l'armada de la marina  britànica en moviment per anar a cercar als britànics que no poden tornar cap a casa, autobusos que no donen abastament, viatges de vaixells que s'han de quadruplicar i tampoc donen abastament, trens, dos reals del mateix o sigui un caos primaveral que ho ha trastocat tot, en l'era de les noves tecnologies. Torna-m'hi torna-hi a flipar en colorins. No deix de sorprendre.

Com tampoc ho deix de fer amb la quantitat de terratrèmols que estan assolant el món darrerament. Sembla que la terra s'estigui convulsionant d'alguna manera i quan no rebenta per un lloc rebenta per un altre. Voldria creure que cap dels esclafits són intencionats però ja vaig escriure també sobre el projecte estatunidenc Haarp, i se'm fa difícil no tenir certes sospites.

El món va com a revolucionat: l'extrema dreta vol seure al banquet dels acusats als jutges democràtics. Obama s'enfronta al Gran Capital demana-les que canviïn el sistema financer per no tornar a repetir la crisi que s'està vivint. El Papa Benet XVI rep dimissions de diversos bisbes, un per ocultar delictes de pederàstia a la seva diòcesi, altre  per delictes de maltractament d'infants als que donava pallisses brutals. Els volcans que es remouen per dedins i treuen tot el seu foc, flames i lava cap al cel com si fos un bram de dolor de la terra. A segons quins països "pobres" per segons qui, el poble surt al carrer i hi ha banys de sang. Duem quatre mesos, no arriben, del 2010 i com continuï així no sé el que arribarem a veure i a viure. De tots els casos de corrupció que s'han destapat i que posen en dubte "l'honorabilitat" del Pius Pius, en aquest article, no en faré cap menció, però també és una manera que surti a la llum tot el que estava amagat i a les fosques. És un deure cap a tots els ciutadans demòcrates que hem estat mantenint a tota aquesta presumpta guarda de delinqüents comuns que posaren mà a la caixa pública.

Acabaré l'article amb una nova que m'ha alegrat molt i que res té a veure amb tot el que he anat escrivint abans. El poema que vaig enviar al II concurs de micropoemes de Sant Jordi, que organitzà l'editorial GALL de Prats de Lluçanès, ha quedat finalista, no tan sols això, dos relataires amics de la pàgina on ja sabeu que hi solc publicar bastant, "www.relatsencatala.com", en Marc Freixas i na Bruna Generoso, també han estat triats els seus poemes. Ara manca la votació popular, ja que a la parada de GALL, els poemes seran entregats amb targetons adjunts a les roses que es venguin i les persones que les comprin faran les corresponents votacions. Encara no ha sortit el nom del guanyador. Que li farem. Paciència que és tan necessària.

I ara per acabar ja, vos deixaré el poema, pens que de tant en tant, és imprescindible per no dir altament necessari que no tan sols, la poesia, sinó la paraula prengui el carrer.

Roses alliberades

Embaladit contemplo la corona de pètals

rojos, com el sol d'una nova albada, 

les esclavituds presents no amaguen els flaires

de roses alliberades en una terra independent.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.