Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Chapapote: irresponsabilitat política o presumpte delicte?

Fent una mica l'aguaitadís pel facebook, i en ple dilluns, em vaig trobar amb l'enllaç a una notícia de "La Vanguardia" , amb el títol "Chapapote y responsabilitat".

Es plantejava una situació bastant preocupant. Sembla que segons la "Sociedad Española de Neumologia y Cirugia Toràcica", els voluntaris que estaran més de quinze dies i recolliren el "chapapote" durant quatre hores diàries i vivien a les zones més afectades per la marea negra; presenten més problemes respiratoris i més alteracions cromosòmiques als seus limfòcits. Segueix dient que aquestes alteracions poden afavorir l'aparició d'alguns càncers. Dins la mateixa notícia planteja les responsabilitats polítiques dins d'una democràcia.

Cal recordar que en aquells moments qui governava. Rajoy era Vicepresident del Govern d'en Jose Mari Aznar-President de l'executiu de l'estat espanyol i Jaume Matas ( el del Palma-Arena) Ministre de Medi ambient.

El macrojudici pel cas del Prestige, se celebrarà a final d'any i de moment imputats com a representant de l'estat hi ha José López Sors que era director de la marina mercant en aquells moments i sembla que el fiscal carrega la culpabilitat sobre el capità del vaixell Apostolos Mongauros.

També cal recordar que Rajoy, cèlebre en les seves dites, en les quals sempre brilla la intel·ligència ( és broma) i per llevar importància i transcendència al gran desastre que cobrí de porqueria negra una gran part de les costes gallegues, declarà que es desprenien "cuatro hilillos de plastilina". "Ansar", tan ràpid per segons quines coses (a lo millor estava fent abdominals) apareix un mes després del desastre i Fraga, President de la Comunitat Autònoma de Galícia, estava de caseria (Tal volta recordant vells temps de quan acompanyava a en Franco? No ho sé)

Si aquesta genteta va ésser capaç de resoldre el problema del vessament d'aquesta manera (que si ho hagués estat pels voluntaris de tot arreu encara les costes estarien emmerdades), en quines responsabilitats incorreran?

Inoperància, irresponsabilitat, "tant se'm fot"; "que no ens maregin"... Si existeix un delicte ecològic i contra el medi ambient, que pot arribar a penes de presó, quina presumpta implicació, tenen o haurien de tenir els governants d'aquell moment? Ha gratat prou i suficient el Fiscal que està treballant en el cas per esbrinar-ho?

Com que a vegades sembla que la lògica no funciona en política, vos podeu imaginar, que després del gran desastre, que el Pius Pius tornés guanyar les eleccions a Galícia? Idò si. Així fou. Per això, torn a escriure que hom no deixa de flipar en colorins.

Bé, com un està una mica tip de tota aquesta burri-fauna política, i és bo descansar mentalment de les seves entremaliadures, em dedicaré a escriure sobre coses més valuoses. Malgrat n'hi ha una de la que no puc deixar d'escriure i de vàlua no en té gaire.

Tot i que després de l'espectacle que vaig veure per IB3 del que va passar a Fornalutx i que em va deixar els pels de punta, i em va avergonyir, en relació a la protesta en contra del "Correbou" i la reacció violenta d'una part del poble, en la qual hi hagué d'intervenir la Guardia Civil. Quan els "antitaurins" se'n anaven, algú va deixar el penjoll d'honor, rebentant-los el vidre de darrera del cotxe amb un cop de pedra. No analitz aquí si s'ha de fer o no s'ha de fer el correbou, si pateix el bou o deixa de patir. El que em resulta increïble és que en ple segle XXI, un conflicte d'opinions s'hagi de "resoldre" a empentes, insults i agressions. No ho veig normal, i pens que encara s'ha de fer molta tasca i feina, perquè l'espècie humana (que s'auto anomena racional) es comporti d'una manera equilibrada. Que la llibertat d'expressió, sigui respectada per tots, ja que d'aquí ve un dels principis fonamentals de la democràcia. I malgrat una acció d'un grup com "Anima Naturalis" (legal i permesa) tregui de polleguera a alguns altres, aquests alguns altres no tenen cap dret a insultar-los i agredir-los. I com, veure l'espectacle no em va agradar gaire, ni em va aportar res de positiu i vaig sentir vergonya aliena, no hi posaré ni una paraula més. Quedi així la reflexió.

Acabaré, amb un record a la vida i tasca de Ramon Pannikkar, que recentment ha mort i que ha estat una figura en que el diàleg, la comprensió cap a altres maneres de pensar i de viure, amb el respecte profund a totes elles, va ésser la fita que va guiar tota la seva vida. Un autèntic exemple de respecte, tolerància, comprensió i intel·ligència; que en alguns espais es nota a faltar cosa grossa, ben igual que l'educació mínima, que queda coberta per una visceralitat més pròpia de segons quins animals, que de les persones humanes. És una pena, que segons quins exemplars eixelebrats de la nostra espècie, no dediquin una estoneta, encara que sigui curta, a esbrinar la vida d'aquests homes que han marcat fita en el món. Els hi seria, pens, de bastant més profit, que treure la violència i agressivitat al carrer.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.