Inicio aquesta setmana un petit manual gastronòmic , on tindran cabuda tots aquells consells, apunts o curiositats sobre la cuina i l’alimentació. Espero que us segui útil i, perquè no; entretingut.
Aquesta setmana toca parlar de fruites, verdures, espècies, condiments i herbes aromàtiques.
Oli, espècies i condiments:
-
Safrà: Per a augmentar el gust d’aquest delicat condiment afegiu-lo al final de la cocció i amb el foc apagat. Si voleu aportar més color als vostres plats esclafau el safrà dins un morter amb un poc d’aigua o brou, abans de posar-lo en el cuinat. El safrà combina bé amb salses de nata per a peixos o plats vegetals.
-
Perquè la canyella resulti fresca i aromàtica convé moldre les branques de canyella en molinet de cafè
-
Per a combinar oli i vinagre s’ha de tenir en compte que l'oli d'oliva extra verge es complementa molt bé amb el vinagre balsàmic, els olis de fruits secs combinen amb els vinagres de fruites i els olis d'herbes van molt bé amb el vinagre de vi.
-
Per a mantenir fresques les olives i altres productes en conserva, han d'estar cobertes per la seva aigua i sal o oli. Per a evitar la formació de floridures, durant el seu ús s’han d’extreure del pot o alfàbia només amb una cullera neta i d’acer inoxidable.
Verdures , herbes i fruites:
-
Un cop torrades les albergínies ( millor a les brases) es poden posar en calent dins un pot de vidre amb tapadora i fer-lo bullir 20 minuts a bany maria. Així gaudirem d’elles quant no n’hi hagi al mercat. El mateix sistema es pot aplicar las pebres vermells torrats, tomàtigues torrades o carabassons torrats.
-
Per a evitar que les cebes ens piquin als ulls, es poden pelar submergides en un recipient amb aigua, deixant que aquesta corri mentre es van trossejant.
-
Per a triar les cebes tenir en compte que tinguin pell fina, seca , uniforme i sense brots.
-
Per a evitar que la colflori es torni negre un cop que la tallam, preparau una font amb aigua freda i 1 cullerada de suc de llimona o vinagre de vi blanc i submergiu en ella els brots tallats. Igual que quant pelam carxofes.
-
Per a preparar les endívies cal partir-les per la meitat i treure la base del tronc, que és un poc amarga.
-
Per tal que l’alfabeguera, les endívies, els espinacs o les lletugues no s’ens posin negres un cop tallades; es millor tallar-les a ma, si és possible. Si no ho tallarem amb unes tisores o en darrer extrem a ganivet i després deixar-les dins un recipient amb aigua i gel.
-
Per a congelar herbes fresques s’han d’emprar sempre els brots tendres i abans de que floreixi la planta. Es piquen les fulles ben petites i es guarden dins el congelador embolicades amb paper de cuina i dins un recipient hermètic.
-
Per a assecar les herbes aromàtiques , s’han de penjar per les tiges en una habitació ben ventilada i allunyades de la llum solar . Un cop assecades les passarem dins un pot de vidre ben tancat.
-
Si el que volem es guardar-les fresques uns dies , es poden deixar dins un tassó amb aigua o embolicades dins un drap de fil humit i dins la gelera.
-
Per a obtenir diferents matisos en l'aroma de l'all, tenir en compte que: Si es pica fi, s'obté un fort aroma; si es pica gruixut, un aroma menys fort: l'all aixafat té un aroma encara més tènue i l'all rostit sense pelar té un aroma molt suau.
-
Si l'all cru us resulta indigest, obriu-lo per la meitat i llevau-li el cor.
-
Per a no cremar l'all i evitar el sabor amarg en el menjar, cal incorporar-lo a l'olla després que els altres aliments, especialment la ceba, hagin amollat els seus sucs.
-
Per a pelar una dent d'all, cal estrènyer-lo sobre la taula amb la fulla del ganivet i la pell s’amolla fàcilment. Per a pelar una cabeça d’all sencera, es pot submergir en aigua calenta durant 1 o 2 minuts, llavors es refreda ràpidament i es pela sense dificultat.
-
Per a llevar de les mans el perfum a all, fregar-les amb suc de llimona.
-
Per a llevar de l'alè el perfum a all, prendre un poc de llet.
La fotografia que acompanya aquest article correspon a una targeta il·lustrada que s’aconseguia amb “Chocolat Poulain”, un dels molts productes que a principis del segle passat s’aconseguien gràcies al comerç entre França i Sóller. Cal a dir que “Chocolat Poulain” és una de les marques de xocolates més antiga de França (1848) . (Col·lecció pròpia).
Si coneixeu més consells o trucs i voleu publicar-los en aquesta pàgina podeu enviar les vostres idees acompanyades del vostre nom a: parlemdecuina@hotmail.com o parlemdecuina@cuinant.cat . Bona setmana i ens trobam aquí mateix d’aquí a 7 dies.
