Avui deixarem a un costat el davantal i ens asseurem còmodament al sofà per a "catar" un bon llibre de cuina. Una d'aquelles publicacions amb "solera". Es tracta del llibre de Pedro Ballester De Re Cibaria , un recull de la pastisseria i rebosteria de l'Illa veïna, Menorca.

Continuam el nostre viatge per la pastisseria i la decoració de la mà de Silvia Alcedo que des del seu blog: http://blogolosas.com/index.php?blogId=11 (Megasilvita) ens presenta el pastís: DORA LA EXPLORADORA.

La setmana passada vérem un del seus pastissos la " IPAD TARTA" . Doncs avui en coneixerem la seva elaboració: la base del pastís és el bescuit MSC, farcit amb crema de formatge i decorat amb fondant totes tres receptes molt aptes per fer aquest i qualsevol pastís .

Per a la jornada gastronòmica d'avui i de les properes setmanes, comptam amb la col·laboració de Conchin Requena Martínez, bloguera i pastissera per devoció. Cochín, d'ençà de l'any 2009 ens mostra les seves creacions al blog http://www.azucarconamor.es/; tota una experiència dolça que us convido a visitar.

Per a l'article d'aquesta setmana usarem una de les qüestions que arriben a n'aquesta secció: Sílvia demana: "Bon dia, tinc una pregunta pràctica: què s'ha de menjar en període d'exàmens? Hi ha alguna recepta màgica per afavorir la memòria? La meva àvia sempre em deia que s'havien de menjar cues de pansa... Té sentit això? Bé, si tens un moment i hi pots pensar...!"

Aquest dies a l'Institut estam fent una sèrie de receptes de cuina mallorquina d'hivern, plats d'aquells que fan ganes els dies de fred. Així que com que de fred n'estem servits (-3,2 ºC la setmana passada); aquí us deixo unes receptes per a encalentir-vos.

Ja fa unes setmanes que us don l'adressa del blog de cuina d'aquesta secció però encara no us l'havia presentat de forma oficial. Cuinant.blog ve a complimentar l'oferta de la web cuinant.com amb un caire més personal i directe ; el trobareu a la següent adressa web:

Per avui us proposo una terrina de fetges de pollastre amb una ceba confitada per al començament del menú; un petit snack o tapa per "anar fent boca". Esper que us agradi.

Durant la darrera setmana de gener es tornarà a realitzar una nova edició el concurs per a alumnes de Formació Professional (FP); enguany convocat per a les especialitats de carrosseria, lampisteria i calefacció, electrònica, perruqueria i estètica, tecnologia de l'automòbil, serveis de restaurant i cuina.

Varies ( i variades) han estat les pel·lícules gastronòmiques presentades al 2010: Bon apetit, 18 comidas, Come reza ama, Soul Kitchen (de la que ja us n'he parlat en aquestes pàgines); i els documentals Nuestos hijos nos acusaran i Cooking history.

Per a la jornada gastronòmica d'avui us he preparat unes receptes per a cuinar aquesta verdura de fulla que creix per tot arreu als nostres horts. I és precisament aquesta abundància (moltes vegades creix de forma salvatge) el que la fa ésser un poc menys preuada a la cuina front als seus parents els espinacs. Tot el contrari del que hauria d'ésser, ja que és una verdura molt rica en vitamina A; a més de les seves múltiples propietats nutritives i medicinals que té.

De tots és coneguda la frase que presenta aquestes línies; i és que l'aspecte visual d'un plat és quasi tant important com el seu procés d'elaboració o els ingredients que el formen. Si més no, almenys és un factor important a tenir en compte. Aquest aspecte visual sembla que agafa més importància en el moment que volem preparar un menú especial i Nadal i Cap D'any són un d'aquests moments especials.

Per a aquesta setmana us proposo un grapat de receptes per a fer aquest dies de festa. Receptes senzilles però que ajudaran a donar un toc diferent a les vostres celebracions.

Per a finalitzar aquesta sèrie d'articles dedicats al Sushi, aquí us deixo un parell de receptes més d'aquests vistós plat.

Per a l'elaboració del sushi dividirem el procés en quatre parts.

1. Al principi haurem de fer la barreja per a l'arròs. Per a això barrejarem vinagre d'arròs i sucre en una proporció de 3 a 1. És a dir, podem barrejar en una tassa tres cullerades de vinagre i una de sucre, agitant fins que aquest últim quedi gairebé dissolt. És normal que no es dissolgui totalment.

Aquest cap de setmana es du a terme al port de Sóller la 3ª fira del Gerret, una iniciativa que any rere any ens presenta les millors propostes per a realitzar amb aquest saborós peix (Spicara Smaris). Així doncs, era de rebut que l'article d'avui parlés del peix, un producte bàsic dins una dieta equilibrada. En general els peixos són molt nutritius, però proporcionalment menys que la majoria dels animals terrestres i aus.

Ara que ja ha arribat de ple l'hivern apeteixen plats calents i "amb consistència". Per a la sessió d'avui un deix algunes recomanacions per a "escalfar" als nostres comensals.

Tal i com vos vaig avançar la setmana passada, aquí us deix algunes receptes per a cuinar els "Apagallums" o "Paraigües" (Macrolepiota Procera) i els Carlets (Hygrophorus Russula).

A finals l'octubre i principis de novembre es pot dir que comença oficialment la temporada de bolets. El temps ja ha refrescat i les pluges solen esser més habituals, condicions perfectes per a endinsar-se al bosc a cercar aquests fruits de la terra. Però com tota activitat relacionada amb la natura hem de seguir unes pautes per tal de que el nostre pas pels boscos sigui el menys agressiu possible.

La setmana passada parlàvem dels bunyols de les Verges com a tradició dolça del mes d'octubre, però a aquesta gustosa elaboració hi hem d'afegir, als bunyols que també es menjaven per tots sants: els rosaris i les carabasses de Halloween. Tradicions amb orígens molt distants però amb el nexe comú de la gastronomia com a comú denominador. Els rosaris, que aquests dies pengen a algunes pastisseries, són enfilalls de dolços, originàriament de fruites encarabassades o panallets, als que avui dia se li han afegit xocolata, "nubes", "gominolas" i altres llepolies. Això sí, sempre acabats amb una patena de fruita encarabassada o xocolata que culmina el rosari, imitant als rosaris religiosos. A la nostra terra, la tradició era que els padrins els regalessin als fillols, els avis als nets o els pares als fills més petits; i aquests els passejaven penjats del coll per tot el carrer.

Un dels moments més dolços de la tardor arriba aquest cap de setmana quan celebram Santa Úrsula i Les Verges, i tots els racons de la nostra Vall s'omplen de la bona olor dels bunyols ben ensucrats. Per aquest motiu era de rebut dedicar l'article de la setmana a tan dolça tradició, però per a canviar de com ho he fet altres vegades avui provarem els bunyols de la mà dels cuiners clàssics de la nostra gastronomia. Receptes, algunes d'elles ben curioses, ja siguin de bunyols de patata com de vent.

Fa unes setmanes ja ens endinsarem en aquesta especial vessant de la gastronomia amb els francesos Asterix i Obelix i el belga Tintin ; i com que precisament aquests dies estem de celebració ja que la sèrie de dibuixos de Hanna- Barbera Productions " Els picadedra" (en anglès The Flintstones) compleix 50 anys, reprenc aquesta entretinguda part de la gastronomia.

Sobren les paraules, quan les coses estan ben fetes. Aquesta és la sensació que et queda després de visitar a n'en Tomeu Caldentey Soler al Moli d'en Bou.

Tots aquest noms serveixen per a definir les tradicionals elaboracions que es fan a partir de la reducció de polpa de fruita o verdura amb sucre, que ens permetran donar vistositat i varietat a les nostres taules i, com no, preservar els productes per més llarg espai de temps.

Seguint amb el fil de l'article de la setmana passada i aprofitant que aquest estiu he viatjat dues vegades a terres Aragoneses, aquí us deix algunes receptes que he tingut l'oportunitat de provar en el decurs del viatges.

Aquesta passada setmana vaig tenir l'oportunitat de participar amb l'Estol de tramuntana al festival EIFOLK (http://www.eifolk.com/) , que es celebra anualment a la ciutat de Saragossa.

Tal i com ja férem la setmana passada, a la jornada gastronòmica d'avui descobrirem algunes utilitats més de les mores d'abatzer (rubus fructicosus i rubus ulmifolius).

Fa uns dies passejant per Sóller, la meva dona i jo ens aturarem davant un abatzer a menjar mores madures i vaig pensar: ja sé de què parlaré aquesta setmana.

Aquesta setmana passada he estat per Eivissa i una de les coses que m'ha sorprès més ha estat la gran quantitat de fonoll marí que hi ha a les seves costes, acostumat a veure per aquí petites plantes de fonoll, allò les extensions de fonoll marí tenyien de verd grans superfícies de roca. Així que per a la jornada gastronòmica d'aquest dissabte descobrirem un poc més d'aquesta carnosa i saborosa planta.

Tal i com vaig anunciar la setmana pasada , per a aquest al dissabte contam amb la col·laboració d'Alvaro Vicens, alumne del cicle formatiu d cuina i gastronomia a l'IES Guillem Colom Casasnovas que ens acaba de presentar el menú de tonyina. Per als qui encara no heu llegit la primera part us recordo la presentación que va fer n'Alvaro del menú:

Per a la jornada gastronòmica d'avui contam amb la col·laboració d'Alvaro Vicens, alumne del cicle formatiu de cuina a l'IES Guillem Colom Casasnovas; que ens proposa un menú a base de tonyina de llauna, una idea original i saborosa que sens dubte us sorprendrà. Com faig sempre amb les col·laboracions mantindré l'idioma original per tal de mantenir els matisos i expressions que ha conferit l'autor a la recepta. Espero que us agradi i des d'aquí agrair a Álvaro la seva aportació a n'aquesta secció.

Tal i com vàrem començar la setmana passada, avui continuarem el nostre recorregut per la Serra descobrint i cuinant algunes de les plantes que podem trobar a les nostres belles muntanyes.

Aquestes darreres setmanes amb el club de muntanya i escalada de Sóller (CMES) estem preparant una sortida als Pirineus i per a aquest motiu hem fet un parell de sortides a la Serra a mode d'entrenament. Apart del plaer que ofereixen en si les excursions i els paisatges de la Serra; també són bones ocasions per a contemplar i gaudir de tot l'herbari que ens ofereixen les nostres generoses muntanyes.

Si la setmana passada descobríem un poc més del mon de la gastronomia de la ma d'Astérix i Obélix, dos personatges coneguts a reu del món, la jornada d'avui compta amb un altre convidat de renom, el periodista belga Tintín.

Crec que amb aquesta frase tothom sabrà ja de qui parlarem avui a la secció de cuina; evidentment d'Astérix i Obélix, els personatges creats per René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix) publicats per primera vegada a França l'any 1959 (Astérix le Gaulois) i traduïts a la pràctica totalitat d'idiomes del món. Un

Tal i com ja varem fer la setmana passada, avui seguirem coneixent més curiositats i receptes d'aquesta fruita groga i ben nostra. Avui cercarem receptes de llimona en els llibres clàssics de cuina mallorquina. Crec que no es pot començar un receptari sobre la llimona sense fer menció a la que és la beguda refrescant per excel·lència de l'estiu: la llimonada.

Aquestes darreres setmanes he parlat de les taronges i crec que era de rebut dedicar-li part d'aquesta sèrie d'articles sobre cítrics a la llimona, una fruita abundant a la nostra vall i molt emprada a la cuina, però que sempre està relegada a un segon lloc, darrera la seva germana la taronja, però que no li té res a envejar.

Encarant ja la recta final de les 4s jornades de la taronja, vull aprofitar l'avinentesa per a suggerir-vos tres elaboracions senzilles per a cuinar aquest cítric tan nostre.

Aprofitant que durant aquestes setmanes es duen a terme les 4s jornades de la taronja a diversos establiments de Sóller ( vegeu: http://www.facebook.com/pages/JORNADES-DE-LA-TARONJA-Soller-i-Fornalutx/81452391449 ) aprofundirem un poc més en el coneixement del nostre cítric.

Avui mateix a la plaça de la constitució podeu gaudir d'una nova edició de la fira de la taronja, fira que es completa amb una oferta més que interessant als restaurant participants i que es perllongarà durant les properes setmanes ( del 5 al 21 de juny) , on tindrem l'oportunitat de degustar vertaderes delícies elaborades amb aquest cítric tan nostre.

Amb Francesc Eiximenis i "Com usar bé de Beure i Menjar", completaríem la trilogia sobre cuina catalana de l'edat Mitjana; que començaren fa tres setmanes amb el Llibre de Sent Soví (finals del S XII) i el Llibre del Coc , de Robert de Nola ( 1520).

La setmana passada ja vàrem parlar d'aquest cuiner, però avui aprofundirem un poc més dins la seva vida: Robert fou cuiner de la cort reial catalana, instal·lada durant decennis a Nàpols, la capital del regne de Nàpols, un dels set Estats de la Confederació de Catalunya - Aragó. En aquell moment (any 1500) Nàpols i Roma eren les ciutats més grans, més riques i més cultes del món occidental. Un cuiner de la cort napolitana, si era bo, podia ser un gran cuiner i R. De Nola ho fou.

Vull començar aquesta sèrie d'articles sobre la història de la nostra cuina parlant d'un tema que ara està molt de moda: la cuina exòtica.

Cada dia apareixen nous productes, ja sigui gràcies a l'intercanvi entre cultures o per l'estudi dels investigadors gastronòmics; així algues, gelatines, alginat o noves espècies entren cada dia dins la nostra cuina fent-la un tant més exòtica.

Per a la sessió gastronòmica d'aquest dissabte us proposo un seguit de receptes amb xot, una carn rica en sodi, vitamines del grup B i amb un contingut bastant significatiu de greix (amb un aport mitjà 300 calories per 100 grams, sempre en funció de la peça de l'animal que es consumeixi).

Ara que ja ha arribat el bon temps vénen més de gust les amanides i plats vegetals frescs, així que per a la jornada d'avui us proposo un seguit de receptes d'amanides que ben segur us resultaran molt saboroses.

Ahir va ésser Sant Jordi, però ben segur que avui dissabte encara es respirarà l'aire d'aquesta data tan literària. I què millor que celebrar Sant Jordi que parlant de llibres.

Crec que és inevitable atracar-se a Sant Jordi ( dia 23) i no parlar de llibres, per això aquestes setmanes us presentaré 3 llibres gastronòmics clàssics.

La cuina, com totes les ciències, està en constant evolució i cada dia apareixen nous equipaments, productes i es desenvolupen noves tècniques de manipulació i conservació.

Algunes vegades ja he tractat en aquestes pàgines el tema dels aliments transgènics ( 4/1/2003 i 22/08/2009) , i reprenc el tema ja que aquest passat mes de març han estat notícia aquest tipus de productes alimentaris.

Aprofitant un mail que he rebut aquesta mateixa setmana, afegeixo un capítol més a aquesta unió entre aquests dos arts.

Per a aquesta setmana ens posarem el davantal per a fer un pastís despentinat, anomenat així per la tècnica de farciment, espero que us agradi.

Per a la sessió gastronòmica d'avui agafaré la proposta del meu company columnista Joan Castanyer, que el trobareu a la pàgina següent (Quadern d'apunts). Fa dues setmanes llançava la proposta de que ens féssim les galletes d'inca nosaltres mateixos, cosa que ell ja feia mogut per l'enyorança de Mallorca.

Després de les darreres setmanes parlant de llibres i cinema, avui entrarem a la cuina i ens posarem el davantal que ja fa temps que no cuinam res dolç. Per a aquesta ocasió prepararem coques de patata, uns dolços ben tradicionals de les nostres illes.

L'espinac és una planta anual, de la família de les amarantàcies, conreada com a verdura per les seves fulles comestibles, grans i de color verd molt fosc. El seu cultiu es realitza durant tot l'any, malgrat que durant els mesos més freds és quant es troba en el seu punt perfecte de recol·lecció. Es pot consumir fresca (pot resultar indigesta), cuita o fregida. En l'actualitat és una de les verdures que més habitualment es troba congelada.

En el mateix moment de llegir aquestes línies, ja s'haurà inaugurat la 2ª fira del gerret i l'oli, que enguany presenta com a principal novetat, el canvi d'ubicació, passant al camp de futbol del port; així hi tot conserva el mateix format que en edicions passades: divendres gerretada a càrrec de l'associació de la tercera edat del Port de Sóller, dissabte degustació de plats elaborats amb gerret i oli de Sóller, demostració d'elaboració d'oli a les tafones i un taller de cocteleria; diumenge tallers, cates d'oli i xerrades i dilluns demostració d'arreglar xarxes.

Si hi havia alguna cosa que li agradava al meu padrí, apart del seu amor inconfessable per la família; eren sens dubte els llibres. I es que centenars de llibres omplien, i omplen ,casa seva. Llibres de tots els autors i estils, però sobre tot llibres sobre costum i cultura mallorquina i sollerica.

Tal i com ja vaig fer fa dues setmanes (veure article de dia 24/10), avui us tornaré a donar una recepta per a cuinar aquest regal del bosc.

Fa un parell de vegades que en aquests articles a surt el nom de Brillat Savarin, i pels que encara no el coneixeu, avui descobrirem un poc més d'aquet personatge clàssic dintre del mon de la gastronomia.

Paral·lelament als articles d'aquesta secció, vaig posar en marxa l'any 2003 la web www.cuinant.com, on es poden consultar tots els articles publicats en aquesta secció de "Parlem de cuina"; però als llargs dels anys la web s'ha anant omplint d'altres continguts de gastronomia per tal d'esdevenir-se com a una eina útil per als amants de l'art darrera dels fogons.

Ara que comença l'època dels bolets, que res millor per a aquesta secció que una recepta amb aquests tresors que ens ofereix el bosc.

Avui: Bosses de Plàstic. Seguint amb el fil de l'article de dia 29 d'agost; els recursos naturals dels nostre planeta no són il·limitats, s'estan acabant i és clar, i no vull posar-me dramàtic; que en un futur no massa llunyà les coses no seran com són ara.

Recent estrenada la tardor el rebost s'omple de nous ingredients i sabors d'aquesta època prèvia al fred de l'hivern: magranes, caquis, llampuga, verderols, marisc, colflori, bolets, raïm, arbosses, bledes, espinacs són alguns dels múltiples ingredients que s'afegeixen a la nostra cuina amb els primers ruixats després de l'estiu.

Com ja vaig fer la setmana passada, per avui continuarem amb una mostra d'elaboracions senzilles i variades per a que pugueu presentar-les a les vostres taules com a tapes, aperitius o fins hi tot entrants i sorprendre als convidats amb idees noves i que tampoc impliquin massa feina dins la cuina.

Avui us proposo un ventall d'elaboracions senzilles i variades per a que pugueu presentar-les a les vostres taules com a tapes, aperitius o fins hi tot entrants i sorprendre als convidats amb idees noves i que tampoc impliquin massa feina dins la cuina.

Així es titulava l'article especial que vaig publicar en el setmanari el Nadal de 2005, una visita per algunes de les cuines més antigues de Sóller: Can Dulce, Bàlitx, Es Museu de Sóller (Carrer de Sa Mar), Can Carol i Can Prunera.

Durant aquest anys que fa que escric en aquest setmanari, moltes han estat les perspectives de la cuina de que us he parlat: webs de cuina, revistes de gastronomia, música i cuina, cinema i documentals gastronòmics. També conegut la cuina i la gastronomia de la ma cuiners i cuineres, de gent no professional i fins hi tot ens hem atracat a la cuina vista pels condemnats a mort i d'altres rareses.

Per a la sessió gastronòmica d'avui reprendré un tema que va esser el del primer article que vaig publicar en aquest setmanari, allà cap al 2003.

Tenia molt clar que els articles d'aquest mes, coincidint amb l'exposició cuina de paper que està exposada al Museu de la Mar del Port, els dedicaria als llibres de cuina, però l'article d'avui el faig encara amb més il·lusió. Perquè si habitualment és agradable adquirir o que et deixin un llibre amb "solera", més ho és si te'l regalen, com n'és el cas d'avui.

El passat dimecres dia 1, i com a primera activitat dins el marc de l'exposició cuina de paper, tingué lloc la primera trobada de cuiners i cuineres a Sóller.

Tal i com ja férem la setmana passada aquí teniu uns petits consells, apunts o curiositats sobre la cuina i l’alimentació.

Inicio aquesta setmana un petit manual gastronòmic , on tindran cabuda tots aquells consells, apunts o curiositats sobre la cuina i l’alimentació. Espero que us segui útil i, perquè no; entretingut.

Tal i com vaig iniciar la setmana passada , seguim amb l’estudi de la societat i l’alimentació, durant un dels períodes més durs de la societat espanyola al segle XX.

Fa un parell de mesos vaig tenir l’ocasió d’aconseguir en una paradeta de la passada fira del llibre una antiga cartilla de racionament, de les que s’utilitzaven per anar a cercar els productes bàsics en aquella època, diguem-ne, complicada; tot just després de finalitzar la gerra civil espanyola.