Jesús ja no pot fer una crítica més despietada de les actituds i comportament dels mestres de la Llei. Els desemmascara obertament: No vos fieu d'ells. I començant per la manera ostentosa de vestir, i acabant per l'escalada en ocupar els primers llocs de prestigi en els actes religiosos i socials, denunciant-los com a depredadors dels pobres i senzills -devoren els béns de les viudes- tot el seu actuar és pura vanitat; pura ambició.
Si dins l'escala de valors socials, afarten aquelles persones que sols aparenten, fent ostentació d'allò que no tenen ni són, més afarten en l'àmbit de pietat i de virtut aquells que sols aparenten una realitat: un vernís de lo que no tenen ni són; en altres paraules: el "ritualisme" controlat i mesurat per agradar Déu. I és traïdora aquesta actitud perquè davant Aquell que escruta l'interior, no hi valen aparences ni postissos. Déu no judica per les aparences, ni decideix pel que sent dir (Is 11, 3).
I si aquesta clarividència (veure-hi clar) de Déu, en certs moments ens pot fer por, d'altra banda, ens ha de donar un consol i una profunda pau interior. Si els homes ens podem equivocar -i de fet ens equivocam espesses vegades captant imatges distintes dels altres, i sobre tot a l'hora de fer judicis de valor judicant intencionalitats- davant Déu tot és clar i llampant. Tan clar i evident, que fa que Jesús alabi obertament l'ofrena d'aquella viuda pobra, no per l'ofrena en sí -dues monedes de les més petites són molt poca cosa- sinó l'actitud de veritat que aquelles monedes traspuen: Aquesta viuda pobre és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia. Aquesta és la mesura de la generositat. No simplement donar coses, sinó donar-se un mateix; i el qui dóna d'allò que li fa falta per viure, dóna la pròpia vida.
Aquesta lliçó de generositat es pot aplicar a molts aspectes de la vida quotidiana, i no sols a l'aspecte monetari, que de sí ja és important, sinó sobre tot davant situacions d'injustícia i de desgràcia. Un malalt que encoratja un altre malalt; un que viu l'obscuritat de la fe, però la viu i intenta fer llum; un malparat per la injustícia humana i encara intenta conhortar el qui viu dins la desesperació d'una injustícia semblant. Des de la pobresa, si ho miram bé, quanta riquesa es pot generar! El qui comparteix del que li sobra, ja no comparteix. En tot cas repartirà sobres però mai compartirà vida. El qui a l'hora de donar una ofrena simplement escura butxaques per desprendre's de ferralla menuda, ni se n'entera del què ha donat. Aquell que fa les llesques primes perquè l'altre també pugui menjar, aquest certament comparteix.
Aquest evangeli no dóna fórmules o barems d'actuació; tanmateix comptabilitzar la generositat en tants per cent sobre ingressos seria erroni. No serà mai el mateix el percentatge sobre una quantitat respectable que sobre una quantitat migrada. El primer, després de donar, encara en tindrà de sobres, i el segon, ho passarà més magre.
Però, és que l'evangeli d'avui no parla simplement de generositat, sinó de transparència, de coherència i de veritat. La veritat té una única mesura, la llibertat; i la llibertat sempre serà fruit de la veritat: La veritat us farà lliures (Jn 8, 32).
Ricard Janer M.SS.CC
