La missió evangelitzadora i alliberadora de Jesús ha de tenir continuïtat, perquè l'home d'avui com el d'ahir, la seva alliberació integral. Però Jesús vol que l'home sigui també protagonista de la seva salvació i no un simple subjecte passiu: Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo vos envii a vosaltres (Jn 20, 21).
El fet que enviï els seus apòstols de dos en dos i no individualment, té un profund significat. No és simplement per efectes de companyia ni de defensa mútua davant qualsevol avinentesa de perill o de dificultat, sinó que té un valor testimonial irrefutable de la veritat que es proclama. El testimoni és vàlid quan queda recolzat per dos o tres (Dt 19, 15), que cita Mateu en (Mt 18, 16).
La tasca de la missió és clara: Alliberació integral de l'home de tots els esperits impurs que l'esclavitzen. No sols dels que comunment en deim vicis, sinó també de les lleis inhumanes que pesen com un dogal sobre les espatlles dèbils dels més dèbils, tot donant el sentit d'aquesta alliberació: la proclamació de la Bona Notícia que Déu salva i allibera des del seu cor misericordiós i no en virtut d'un compliment de la Llei.
La recomanació respecte dels mitjans materials per dur a terme aquesta tasca és prou significativa. No són els mitjans humans els que provoquen i acceleren la implantació del Regne. És la convicció profunda que el qui obra en tot i per tot és Déu. La força evangelitzadora és Déu mateix que es manifesta en la pobresa radical de l'esterilitat humana. La Sagrada Escriptura és prou eloqüent en manifestar com de l'esterilitat n'han sortit els grans homes: patriarques i profetes: Isaac, fill de Sara estèril; Esaú i Jacob, de Rebeca estèril... Joan Baptista, d'Elisabet estèril.
En tot cas, els mitjans humans seran sempre útils i necessaris, en tant en quant facin creïble el missatge alliberador de les esclavituds de pobresa, malaltia i marginació. Sant Pau encoratja la comunitat de Corint, com abans ho havia fet amb les comunitats de Galàcia, a fer una col·lecta generosa per pal·liar l'extrema pobresa en què es trobava la comunitat de Jerusalem (1Co 16, 1-4).
La Bona Nova se proposa, mai s'imposa. La llibertat d'acceptar o no el missatge de Jesús també és total: Si en un lloc no vos volen rebre ni escoltar, sortiu-ne i espolsau-vos la terra de davall els peus. No es tracta ni de violentar consciències. Quan Sant Pau escriu a Timoteu que prediqui tant si és oportú com si no (2Tm 4, 1-5), fa referència a la llibertat interior del qui proclama. Que la diplomàcia o el tacte en la denúncia no resti mai eficàcia a la força evangelitzadora. És a dir, que l'Evangeli no es pot proclamar tan matisat i tan en connivència amb la mentida i l'error, que pugui quedar totalment desvirtuat (sense força). La sal que no sala no és bona més que per tirar-la al carrer i que la gent la trepitgi (Mt 5, 13).
Si el testimoni de dos és vàlid, ¡com no ho serà el testimoni d'un poble cridat col·lectivament a treure dimonis, curar malalts i proclamar l'Evangeli de la llibertat!
