Quan hom contempla el panorama actual de la societat en el que fa referència a la moralitat, immoralitat o amoralitat del comportament humà, s'obrin molts d'interrogants, perquè en molts d'aspectes s'hi veu un predomini del que en deim el mal. Mentre el món occidental, l'opulent, s'estremeix quan veu baixar els índex de cotització en Borsa i -com pot- intenta reestructurar i apuntalar el preu del diner per a assegurar l'estat del benestar, en el tercer món les injustícies provocades pels interessos polítics i econòmics, no rares vegades disfressats de conflictes ètnics i religiosos, generen més malestar. Malestar en el qual l'única alternativa que se'ls ofereix sembla que sigui la mort.
Dia rera dia els mitjans de comunicació ens donen imatges deplorables del món de la pobresa on la fam fa estralls entre la població. Esquelets que caminen cercant alguna cosa que posar-se a la boca; altres, que ja han consumit les darreres energies, jeuen en la pols esperant el desenllaç final. Però, ¿és la fam -així en abstracte- la causant d'aquesta mortaldat? Seria una valoració molt simplista. No. El causant és aquell que té la clau dels "graners" i per interessos inconfessables s'obstina en tenir-los tancats Es parlarà d'estructures de pecat, i hi són. Es parlarà d'interessos d'occident i dels seus col·laboradors, i hi són. Però el que és cert, és que al darrera de l'estructura i al darrera dels interessos hi ha uns homes, amb més o manco influència, obradors del mal, que manegen el destí dels pobles. Aquí si que no es pot invocar la sort o la desgràcia. Aquí i en aquest món injust sols es pot parlar d'opressors i oprimits; de botxins i de víctimes. Dos camins molt diversos, que no són paral·lels i molt manco convergents.
Davant aquesta desigualtat volguda pels homes, sorgeix la mateixa pregunta que algú feu a Jesús: Senyor, ¿són pocs els qui se salven? Aparentment sembla que Jesús respon amb una evasiva. No contesta pròpiament a la pregunta perquè la seva missió no és satisfer curiositats. Però sí, que els diu clarament quin és el camí que porta a la salvació i quin el que porta a la condemnació. I en aquestes dues alternatives s'hi juga el "ser o no ser" de la persona humana i la seva repercussió d'eternitat. Entendre la bondat i la misericòrdia de Déu en el sentit de que, facis el que facis, al final tots a la glòria, i del passat bo o dolent, just o injust, ni pensar-hi, és una ofensa a la mateixa bondat i misericòrdia de Déu. Déu sols és bo i misericordiós quan hom accepta i assumeix agraït la seva bondat i misericòrdia. L'home que menyspreant la bondat i misericòrdia vol viure sense Déu i sense germans, no se sentirà "violentat" a viure eternament amb Déu i els germans.
La més terrible expressió de Jesús que hom podrà sentir és aquella que diu: No sé d'on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal, quan ja no hi hagi "temps" -tancada la porta- per acollir-se a la seva bondat i al seu perdó. La porta estreta serà sempre la de l'amor gratuït i desinteressat, pensant en el bé de l'altre, que comportarà renúncies a satisfaccions egoistes. La porta ampla serà sempre la de la maldat en funció del bé propi desvinculat de la "sort" de l'altre. Opressors i oprimits; botxins i víctimes són dues línies de conducta tan divergents que no es poden trobar mai. Ni aquí, ni allà.
