A voltes hom pensa, quan es dedica a una tasca pastoral que el món no ajuda gens a propagar el missatge de Jesús. I és cert; i, endemés, toca ser així. El món no és un aliat del Crist. Al contrari, si ho fóra, aleshores la missió de Jesús i dels seus deixebles no tindria raó de ser. Vos envii com anyells enmig de llops. Anyells i llops no poden ser dos animals més diametralment oposats. L'anyell és la imatge de la tendresa, de la innocència, de la indefensió. El llop, al contrari, és la imatge de l'astúcia, de l'engany, del depredador. I no és que estiguin cridats a viure simplement junts. Això seria relativament fàcil, fent un pacte de no agressió, de no violència, de mantenir les distàncies. El més característic és que no poques vegades s'han invertit els papers. No és el llop el que depreda l'anyell; és l'anyell el que s'ha atrevit a menjar-se el llop. Hi ha molts de casos dins la història que ha estat així. La bondat i l'amor dels qui s'han proposat a viure'ls ho ha fet possible, i ha desarmat els violents.
Quan aquest fenomen no ha estat possible, hom s'ha de preguntar si realment l'anyell ha estat anyell o ha volgut utilitzar la mateixa estratègia del llop; combatre'l amb les mateixes armes. Això ja és molt distint. I no ens hem de fer il·lusions. A voltes, també els cristians, hem utilitzat la violència, la repressió i la mort, volent combatre els que crèiem enemics de Jesús. Jesús ja ens va prevenir quan -a Pere- li feu ficar l'espasa dins la beina tot dient-li: -Qui a espasa mata, a espasa morirà (Mt 26, 52). O com ens recordava l'evangeli de diumenge passat; Jesús renyà Jaume i Joan quan el temptaren demanant-li que fes caure foc del cel per consumir els samaritans que no l'havien volgut rebre.
En el s. XVIII hi va haver-hi un fenomen, el de la Il·lustració. I no faltaren reis i els seus corifeus il·lustrats que volgueren imposar per la força, al poble senzill, les seves idees il·lustrades. D'això se'n diu el "Despotisme il·lustrat". També, en certes èpoques triomfalistes, quan l'Església "dominava" els poders polítics, quan tenia fretura per imposar les idees religioses sota amenaça del tribunal de la Inquisició o de lleis de "Vagos y maleantes", se'n podria dir també "Despotisme religiós". ¿No serà, pot ser, que ara l'Església de Jesús està experimentant en la pròpia carn allò que feia la mateixa Església que es deia de Jesús, però no era de Jesús? Tot un sistema d'implantació de l'evangeli al contrari del que Jesús volia. Jesús sempre deixa la porta de la llibertat oberta a tothom. "Si vols"; "Si voleu"; "Si qualcú vol venir amb mi"; "Si no vos volen rebre". Tot són expressions que no comporten violència ni coacció. En tot cas, la violència es crearà dins un mateix a l'hora de decidir-se o no per Jesús.
El blat és madur i hi ha pocs segadors. Davant el fenomen actual de secularització, la tasca de proclamar l‘evangeli de la llibertat i de la salvació, és immensa. Que no manqui mai l'oferta del Regne de Déu. Però, tampoc, no fer tants d'equilibris i arbitrar arguments per intentar convèncer. Sempre hi haurà una pols aferrada al calçat que serà necessari espolsar perquè els qui no vulguin acollir l'anunci de la salvació es quedin mossegant la pols del terra, talment la serp dels orígens de la humanitat (Gn 3, 14).
